Les Williams en el tenis, els Gasol en el bàsquet, els De Boer o els Neville en el futbol i els Schumacher en l’automobilisme. Són cognoms esculpits en lletres d’or en les planes més recents de la història mundial de l’esport. Triomfadors que van recórrer el camí fins a la victòria de la mà d’un company especial, el seu germà.
Sobre les lloses del trinquet, espai sensiblement abonat per al naixement i reproducció de les nissagues, la pilota ha unit, i encara ho fa, il·lustres parelles de germans que han compartit alguna cosa més que el seu codi genètic. Jugadors capaços d’entendre’s amb la mirada o un senzill gest, d’acoblar-se a un estil que venia marcat de casa. Pilotaris que han crescut junts entre quatre muralles i que, molt segurament, no serien el que ara són de no haver sigut pel seu germà, pel seu company.
“Jugar al costat de la teua germana és sempre un avantatge. Pots dir-li coses que segurament no pots dir a una companya qualsevol. Ara bé, el dolor de les derrotes es multiplica per dos a casa”, explica Ana Puertes, de Beniparrell. Ella, amb 19 anys, i la seua germana Noelia, de 23, formen la parella de germanes més coneguda de la pilota femenina, les Puertes, recentment proclamades campiones de la Supercopa de Raspall a Bicorp. Ambdues, tan distintes fora i tan sincronitzades dins de la canxa, donen vida a un equip indivisible, en el qual les mirades parlen, amb el qual el club està donant moltes alegries al municipi de l’Horta Sud.
Tanmateix, fins i tot abans que Ana i Noelia, la pilota valenciana va conéixer altres dues germanes: Ana Belén i Maria José Giner. Una parella que ha recorregut el món per a competir en les distintes competicions de One Wall, modalitat internacional de joc a mà en la qual Ana Belén i Mariajo han aprofitat la seua connexió especial per a plantar cara a les millors jugadores del globus. Tant és així que Ana Belén ha sigut campiona del món amb la selecció valenciana en el darrer Mundial de Colòmbia, on va participar en One Wall. A més a més, les dues germanes van formar equip en la primera partida femenina que, realment, es va disputar al trinquet de Pelayo. Va ser allà pel 2011, sota l’ombra i el silenci mediàtic d’aleshores. Llavors, Ana Belén i Mariajo jugaven a pràcticament totes les modalitats. Per acabar-ho d’adobar, Maria José és l’actual monitora de pilota de la filla d’Ana Belén, és a dir, de la seua neboda. La nissaga continua.
En l’àmbit masculí, la pilota ha acollit parelles de germans de tots els colors. Ara bé, només unes quantes han mostrat les condicions per a sobrepassar la línia, sempre fina, que marca la separació entre l’oblit i el record. Una d’eixes parelles va ser la dels Sarasol. Enrique i José Maria, Sarasol I i Sarasol II dins del trinquet, van popularitzar aquest cognom de Genovés. El seu talent, la seua pilotada, la seua particular manera de jugar, sempre l’un amb l’altre, els ha fet pujar tots els graons de la pilota valenciana. Ells van ser, en 1992, els primers campions de l’actual Lliga d’escala i corda, el títol per equips més important de la modalitat. En el 1998 i 1999 ho van tornar a fer, sempre en parella.
Darrere d’ells van vindre els Pigat. Pasqual i Eduardo, Pigat II i Pigat III respectivament, van configurar altra parella de germans, també de Genovés, campiona de dues lligues, en 1995 i 1996.
I és que alguna cosa ha d’haver als carrers de Genovés, perquè a banda dels Sarasol i els Pigat, cal recordar que Paco Cabanes ‘El Genovés’, el jugador més carismàtic de tots els temps, ja va jugar amb el seu germà, Pepe, com a company. Pepe, un jugador molt més limitat que Paco, va acceptar la funció d’acompanyant del seu germà quan es va consagrar com gran estrela de la pilota valenciana.
L’última variant de parella de germans sorgida d’aquest municipi de la Costera és la dels Sanchis. Un cas curiós. Perquè, malgrat ser dos pilotaris professionals, mai no jugaran en el mateix equip i no podran guanyar cap lliga junts. Però, tampoc ho faran en contra. La raó és que cada un d’aquestos joves jugadors practica una modalitat diferent. Mentre Carlos és un dels punters de moda de l’escala i corda, Raül és mitger de raspall. La mateixa sang, diferent mà.
Fora del microclima de Genovés, Jesús i Santi de Silla, els germans Cebrià, es mantenen ara com ara com l’única parella de germans en actiu, encara que sense haver guanyat cap títol de pes i amb poques aparicions formant equip, encara que Jesús siga un dels grans mitgers en l’escalafó, actual campió de lliga. No sempre és fàcil jugar amb el teu germà davant o darrere.
Cal subratllar que el raspall ha donat a conéixer germans pilotaris de molt de nivell i que, sobretot, han calat en l’aficionat, com va passar amb els Malonda o els Coeter. En aquest cas, els dos germans de Simat de la Valldigna, Miguel i Paco, Coeter I i Coeter II, van arribar a guanyar l’Individual de raspall, però va ser en diferents èpoques.
Ara bé, hi ha una família que ho va superar. De fet, els Parra Mestre ho van superar tot. Pepito, Diego i Carlos, els tres germans d’Oliva, van fer història en proclamar-se cada u campió de l’Individual de raspall. Pepito ho va fer en 1986 davant el seu oncle Malonda II. Va repetir en 1987. Per la seua banda, Diego va véncer en 1988 davant Loripet de Simat de la Valldigna. I per a tancar el cercle, Carlos, el més menut dels tres, va alçar-se amb el títol en 1996 davant Armando de Bicorb i en 1998 davant Gorxa de Daimús. Els tres van formar, per separat, en equip invencible del que, malauradament, només sobreviu Carlos. Tres jugadors, tres companys, tres germans de la pilota.
