Les 47 pel·lícules fetes per directores que 'només' es podran veure en la Biennal Dona i Cinema

El festival exigeix més visibilitat de les cineastes en els espais convencionals i paritat en els comités de decisió que determinen el futur dels projectes audiovisuals
/ València
18 desembre 2018 01:00h

S'han fet passes endavant però ha sigut a costa de la reivindicació. No és tampoc una qüestió de qualitat ni de quantitat, perquè pel·lícules fetes per directores hi ha. Prova d'això és que la V Biennal Dona i Cinema ha rebut prop de 500 títols, dels quals s'han seleccionat 47 cintes que entraran en competició en les seccions oficials del festival. Des del certamen ho tenen clar, la normalitat en l'exhibició cinematogràfica encara no ha arribat perquè la paritat en la cadena de producció no existeix. Al remat, la gran majoria de persones que prenen les decisions importants que afecten un projecte audiovisual són homes.

Aquest dilluns es va presentar a la Filmoteca de València la 5a edició de Dona i Cinema, que continua reivindicant la visibilització de les dones directores, una pantalla que a les sales del circuit comercial no es troba i que, per tant, obliga a seguir "lluitant" per a "conscienciar" que hi ha dones fent cinema arreu del món, van indicar les directores del festival, Giovanna Ribes i Deborah Micheletti. Aquest any s'han rebut al voltant de 500 pel·lícules, de les quals 47 competiran per endur-se el guardó dissenyat per Victòria Cano. Les cintes que participen en la secció oficial de llargs, curts, animació i videocreació són majoritàriament estrenes europees i mundials.

Per què el cine fet per dones continua lluitant contra entrebancs? L'homenatjada en aquesta V Biennal serà la productora valenciana María Zamora, qui està al darrere de projectes cinematogràfics com Amar, d'Esteban Crespo; La vergüenza, de David Planell; La cara oculta, d'Andrés Baiz, i Estiu 1993, de Carla Simón, entre d'altres, va donar algunes claus durant la presentació de la Biennal. "He produït nou directores, que no és molt, però és més que la mitjana habitual", va destacar la productora executiva d'Avalon P.C. Zamora, qui a més a més presidirà el jurat de ficció format per Nuria Cidoncha i Norma Guevara (representant del Films de Femmes), va posar sobre la taula els motius pels quals encara hui només es poden veure pel·lícules dirigides per dones amb normalitat en els festivals. "Si exceptuem les majors, només hi ha una distribuïdora encapçalada per una dona", va alertar la productora. Però, "cal fer una reflexió sobre la cadena; anar enrere" per a trobar que a les escoles de cinema és on es troba el primer sostre de cristall. I què passa quan un projecte de pel·lícula arriba a les taules de decisió? "Ací és on està el problema, perquè és una cadena d'homes que trien les pel·lícules que els interessen més com a homes", va assenyalar María Zamora.

De l'11 al 19 de gener de 2019, la Biennal Dona i Cinema projectarà les seccions oficials als Cines Babel. En total són 47 pel·lícules entre curts i llargmetratges de ficció, documental, animació i videocreació, procedents de 23 països. Les temàtiques són diverses: "No necessàriament tracten de temàtica feminista", va destacar Micheletti, ja que la normalitat és fugir del "mite" que el cinema fet per dones "només parla de qüestions de dones", van afegir la codirectora de Dona i Cinema. 

El jurat de la secció de documentals està format per les directores i productores Eva Vizcarra, Ainara Aparici i Emanuela Zuccalà; el d'animació està integrat per Natalia Martínez i Chelo Loureiro, i el de videocreació, per Pilar Elegido i Anka Schmidt. La creadora del cartell d'aquesta edició ha sigut Eva Vicente.

De manera paral·lela a les projeccions, el festival ha programat taules redones al voltant de la dona i el cinema i aquest any s'ha inclòs la dona i la música a través de la participació de les compositores Isabel Latorre i Claudia Montero, de diferents masterclass i de concerts com el que oferiran Jesús Salvador 'Chapi' i Míriam Mendez.

"La normalitat no existeix"

La Biennal Dona i Cinema compta amb un pressupost de 10.000 euros, una xifra a què cal sumar el valor de les col·laboracions tant d'espais com de les professionals, va destacar Giovanna Ribes. "Tenim menys pressupost però més programació", van ressaltar les dues directores d'aquest festival que treballa per a "visibilitzar de manera transversal els camps que habitualment són masculins", va afegir Ribes.

La visibilització ha millorat però no s'ha aconseguit la normalitat; de fet, va matisar Ribes, "no existeix". La directora, però, va reclamar més implicació de l'Administració per a dur endavant el festival "que no és un de cinquanta mil". La quantitat amb què treballa el festival obliga al voluntarisme, una predisposició que des de Dona i Cinema valoren positivament "perquè això significa que hi ha una consciència" i que "la gent que ho fa és perquè realment creu en el projecte". "Dona i Cinema no és un festival qualsevol sinó que fa una lluita constant per a donar una visibilitat d'una cosa que no està", va explicar.

"Les coses normals no existeixen. Som una illa i si no continuem lluitant, no és tan factible que la societat ho assumisca. Potser dins de vint anys, perquè el canvi social no està fet", va alertar Giovanna Ribes. La codirectora del festival va demanar "taules paritàries" en els despatxos on es decideix el futur de les produccions audiovisuals per a aconseguir fer pedagogia. "La societat està acostumada a veure Clint Eastwood i està encantada, però canvies els personatges per dos dones, com en Nadie quiere la noche d'Isabel Coixet, que és com un western però en el gel, i la majoria d'homes no estan interessats", raonava Ribes. Tot plegat, perquè el cinema fet per dones deixe d'estar supeditat a la programació d'un festival cal anar "més enllà" i plantejar canvis "en les distribuidores, les productores, la cadena de producció i l'estructura social". Tot i això, "la faena és a llarg termini".

47 pel·lícules en sis categories

Un total de 4 cintes participen en la secció de llargmetratges de ficció. Així, Sashinka, de Kristina Wagenbauer, i Wedding Dance, de Çiğdem Sezgin, són estrenes estatals, mentre que Endless?, de Maryam Zahirimehr, és una estrena europea i Ekaj, de Cati González, és estrena al País Valencià.

En la categoria de llarg documental hi ha cinc pel·lícules seleccionades. My Name is Jacque, d'Angela Zoe, i The Fruitless Tree, d'Aicha Macky, són estrenes a Europa; Familienleben-Family Life, de Rosa Hannah Ziegler, és estrena a l'Estat; Roller Girls Revolutions, de Margaïd Quioc, és estrena mundial i, Everything's Better than a Hooker, d'Ovidie, tanca la secció.

Fins a 16 pel·lícules competiran en la secció de curts de ficció, on destaca l'estrena mundial de There, de Tabitha Arthur; Swarm, d'Emma Marinda, i Locker Room, de Greta Nash. En aquesta categoria es podran veure les estrenes estatals de Midnight Run, de Remya Raj; Pascha, d'Ismene Daskarolis; Farta, de Silvia Cannarozzi; Azul Vazante, de Julia Alquéres; You're Welcome, de Rebecca Panian; En el medio, d'Adriana Guiman, i La madre buena, de Sara Clift. També, les estrenes al País Valencià de Las Jaras, d'Adriana Adeva; Eingang Ausgang, de Tania Podveikina; Faith-Bepa, de Tatiana Fedorovskaya; L'Accident, de Marta Font; Cerdita, de Carlota Martínez, i Gros Chagrin, de Céline Devaux.

En la categoria de curt documental es podran veure 12 pel·lícules, de les quals Mother at Arms, de Nu Nu Hlaing, serà estrena a Europa. Not an Isolated, de Marta Pinheiro; Lockdown, de Lauren Knapp, i Everything That I'm Not, de Roman Manfredi, s'estrenaran a l'Estat. Sis títols més d'aquesta secció seran estrena al País Valencià, com ara Niñas de Uchituu, d'Helena Salguero; The Good Education, de Gu Yu; Horta, de Pilar Palomero; Heridas contra el olvido, de Raquel Agea; Mini Miss, de Rachel Daisy; Breathing Still, de Jill Daniels, i Ancora Lucciole, de Maria Elorza. Dins d'aquesta categoria es projectarà també Diggin' the Garden, de Silke Abendschein.

En la categoria de videocreació es projectaran Punto y coma, de Judith Carmona, i Transexpace, d'Anna Maria Staiano, que seran estrenes al País Valencià, mentre que She Made It, de Lud Mônaco, serà una estrena estatal; Moving Like Waves, de Marina Parasense, serà una estrena a Europa, i I tie my Hat I crease my Shawl, de Zenì Febo, serà una estrena mundial.

Pel que fa a l'animació, s'han seleccionat sis cintes, on destaquen les dues estrenes mundials de Bang Bang!, de Jackie Droujko, i Creatrincos Velve, de Winona Regan. També, les dues estrenes al País Valencià de Back In Fashion, de Belinda Bonan, i 1st Day & Next Minute, de Sara Koppel, i les dues estrenes a l'Estat de Count Your Curses, de Lorène Yavo, i Dahlia, d'Ana Mouyis.

next