Més de 1.400 milions de persones a l’any viatgen per raons turístiques. Com a conseqüència de les estades vacacionals, algunes d’aquestes persones decideixen mudar-se i establir-se en una d’eixes ciutats que han visitat per a iniciar una nova vida. Tradicionalment, el turisme residencial al País Valencià estava protagonitzat per jubilats que optaven per passar el final de les seues vides en un territori amb bon clima i bones prestacions socials.
No obstant això, cada vegada són més les persones joves que, gràcies entre altres coses al teletreball, opten per mudar-se a un altre país per a treballar. Així ho van explicar dimarts el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, i el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, en la jornada de presentació de l’estudi ‘Comunitats transnacionals i transformacions del treball a l’era de la globalització’, coordinat per la consultora Aztuvieta, Estratègia i Comunicació i promogut per Labora (l’antic Servef).
La consultora ha elaborat un informe amb una mostra d’aproximadament 300 persones estrangeres que viuen arreu del País Valencià i se’ls ha preguntat per la seua feina, per les persones amb qui es relacionen, com han conegut la localitat a la qual s’han mudat, què és el que més valoren tant del lloc on viuen com de la feina, on treballen i què consumeixen. Mitjançant les dades obtingudes –principalment d’estrangers residents a València ciutat i a la Marina Alta– s’han extret diverses conclusions amb les quals es pretén que tant Turisme Comunitat Valenciana com Labora prenguen mesures i elaboren polítiques que faciliten la integració d’aquestes persones. L’informe es basa territorialment a tot el País Valencià però les dades fan referència a València ciutat i a la comarca de la Marina Alta perquè, segons van explicar els creadors del text, són les dues àrees on la mostra obtinguda és més representativa.
La principal conclusió a què fa referència l’informe és que la majoria dels empresaris estrangers establits al País Valencià i amb el seu negoci al territori no contracten treballadors autòctons. Segons l’estudi, el 53% dels enquestats a València van trobar feina a la ciutat a través de contactes que tenien al territori; aquest percentatge es redueix al 23% a la Marina Alta. D’altra banda, el 15% d’estrangers a la ciutat de València van crear una empresa, xifra que augmenta al 46% a la Marina Alta.
De les persones que asseguren haver creat una empresa, el 91% a València i el 77% a la Maria Alta asseguren que no contracten persones autòctones. Segons es detalla a l’informe no es tracta d’una qüestió de preferència d’una plantilla formada per residents estrangers sinó que existeixen barreres que dificulten la connexió entre estrangers i locals. De fet, una de les principals queixes que tenen els enquestats és que tenen molt difícil integrar-se i relacionar-se amb la població local. Quan ho aconsegueixen, els enquestats asseguren que col·laborar professionalment amb gent autòctona resulta una experiència molt satisfactòria.
La barrera idiomàtica i el fet que els estrangers troben problemes per a trobar gent amb un nivell d’anglés funcional per a l’exercici de certes tasques és un altre dels problemes a què apunten els enquestats. Tot i això, l’estudi assenyala que la valoració que fan els estrangers tant dels treballadors com dels proveïdors valencians en general és bona i, fins i tot, molt bona en certs casos.
Problemes amb la burocràcia
Segons van explicar els redactors de l’informe, la burocràcia i la imatge que es té de l’estat espanyol és un dels principals hàndicaps que es troben els estrangers quan decideixen instal·lar-se a l’Estat en general, situació que és extrapolable al País Valencià. Segons expliquen, “a Europa durant molts anys s’ha estés la idea que a Espanya es roba”, que és un país corrupte, i eixa percepció negativa augmenta quan les persones arriben al territori i es troben “amb poca transparència en els processos burocràtics”. De fet, quasi el 80% dels enquestats consideren els tràmits burocràtics com el fet més problemàtic quan s’instal·len al territori. És per això que consideren que caldria una oficina de benvinguda.
Una altra de les demandes de més de la meitat dels enquestats és també poder obtindre orientació en la vida social, cultural i econòmica. En aquest sentit, demanen ajuda per a conéixer persones d’ací i les seues activitats, i també oportunitats de treball i d’inversió. En aquest sentit, els elaboradors de l’informe asseguren que moltes vegades els nouvinguts van a les oficines de turisme en busca d’aquestes informacions perquè no disposen o no coneixen cap altre lloc on poder informar-se.
Adaptar-se a les seues necessitats concretes
Una de les principals conclusions de l’informe apunta a un esforç conjunt entre les diferents administracions implicades, especialment la local i l’autonòmica, per a cartografiar les diferents comunitats que existeixen en el territori valencià i adaptar-se a les seues necessitats concretes. Segons van explicar els creadors de l’informe, la majoria d’estrangers assentats al País Valencià són europeus del nord; italians –sobretot a València–; francesos, i, cada vegada més, americans i japonesos.
Algunes de les conclusions també apunten a un públic que manté relacions estretes amb amics i familiars de les ciutats i països d’origen i de mitjana visiten o són visitats de 2 a 4 vegades a l’any. Segons apunta l’estudi, aquestes persones prenen les decisions de viatjar o de fixar residència en funció de les recomanacions d’amistats i familiars en un 50% dels casos, i fan molt poc de cas de les campanyes institucionals. A més, en termes generals, troben treball i oportunitats de negoci també en funció de les xarxes personals obtingudes al seu país d’origen.
Com a línies d’acció possibles, s’assenyala avançar cap a figures de suport que facen d’enllaç entre les diferents administracions i el sector privat en la rebuda d’estrangers; transformar l’acció exterior de la Generalitat i les ciutats valencianes com ja es fa a Londres, Copenhaguen i Amsterdam; constituir agències de desenvolupament, i aprofitar els coneixements de les comunitats transnacionals per a modernitzar i internacionalitzar els sectors productius valencians.
Segons apunta l’estudi, en l’era de la globalització, amb un turisme i unes migracions cada vegada més atomitzats i una casuística més diversa, és més difícil establir categories amb la rotunditat d’abans. Segons l’estudi, “els valencians rebem migrants de diversos continents i alhora continuem enviant cap a Europa i altres territoris de l’Estat; rebem turistes i residents de categories menys classificables, com ara els estudiants d’intercanvi, que cada vegada es queden més temps i s’ajusten menys als paràmetres del sector turístic tradicional”.
Això, sense tindre en compte que la millora dels transports i de les tecnologies de la informació fan que les comunicacions entre ciutats i països d’origen i destinació siguen molt més fluïdes que abans. Per això, ja no es parla d’autòctons, residents, migrants o turistes sinó de comunitats transnacionals, un terme que permet descriure aquesta creixent diversitat de casos i situacions. En aquest sentit, la consultora redactora de l’informe apunta a l’efecte Ryanair com a clau per a generar aquestes comunitats.
L’informe assenyala que aquestes comunitats manifesten “interés a participar més de la vida valenciana”; la vida gastronòmica i cultural valenciana. Així mateix, assenyala que els serveis públics són els elements més valorats per la majoria dels enquestats, que mostren interés de participar més de la vida cultural, associativa i comunitària però manifesten que desconeixen els canals adequats.
Són persones que, en general, consumeixen bastants productes agroalimentaris i culturals valencians però molt escassament productes industrials i tecnològics fets al territori i que, així i tot, manifesten estar disposats a consumir i pagar més per productes valencians i a conéixer millor l’oferta.
