L’exalcalde de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) i diputat al Congrés del PP, Óscar Clavell, ha assegurat aquest dimecres després de comprovar-se l’existència al cementeri municipal d’eixa localitat d’un nínxol buit amb el nom d’una persona, pel que sembla, inexistent, que en la seua època com a primer edil la “prioritat” que sempre va tindre va ser “treballar pels vius”.
Des de l’Ajuntament socialista de la Vall d’Uixó atribueixen el fet del nínxol buit a interessos electorals d’Óscar Clavell, al qual acusen d’incomplir l’ordenança del cementeri que regula l’ordre d’enterrament i d’ordenar una falsa perquè terceres persones es beneficiaren d’una millor ubicació dels seus morts.
A preguntes dels mitjans al Congrés, Clavell ha explicat que “en aquestos moments hi ha una empresa amb 154 treballadors que se’n al carrer i m’agradaria que tot el temps invertit per l’actual equip de govern fóra adreçat a eixes persones i no a coses que dues vegades, primer per part de la Fiscalia i després per part del jutjat, van ser arxivades”, en al·lusió al tancament de la investigació judicial per aquesta causa.
El diputat popular, que ha assegurat que a ell “mai” se l’ha culpat de res, ha negat ser qui va cometre l’error de registrar el mort al nínxol. L’Ajuntament de la Vall d’Uixó va comprovar dilluns passat l’existència en el cementeri municipal d’un nínxol buit amb el nom d’una persona, pel que sembla, inexistent, un fet que atribueix a l’anterior equip de govern del PP, al qual acusa de, per interessos electorals, saltar-se l’ordre d’enterrament establit perquè terceres persones es beneficiaren d’una millor ubicació per als seus morts.
Es tracta del nínxol 46 del cementeri, en el qual, suposadament, segons la làpida, estava enterrat Aitor Irueta Oteiza, una persona que no figura a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i que, finalment, aquest dilluns s’ha comprovat que no descansa en aquesta tomba, que està buida.
L’equip de govern ho va denunciar davant la Fiscalia, que va arxivar el cas per falta de documentació, i al jutjat, que va considerar que les autoritzacions d’enterrament eren “sense cap dubte” nul·les de ple dret perquè es van dictar prescindint del procediment d’adjudicació per ordre correlatiu.
No obstant això, el jutjat va entendre que no arriben a la gravetat exigida “al marge de la situació grotesca de la invenció d’un nom fals d’enterrament en el nínxol 46, per a ocultar la irregularitat, entenent que el salt d’un lloc d’enterrament a un altre un o dos llocs més a baix per a comoditat dels familiars d’un difunt pot considerar-se una corruptela o irregularitat sancionable administrativament i política, però no abasten la qualificació d’arbitrarietat flagrant” amb la lesió d’un dret que meresca intervenció penal”, segons van assenyalar fonts municipals.
Amb l’obertura de la làpida del fals mort volien “demostrar de manera física que el que estàvem dient era cert”, va explicar dilluns passat el regidor Jorge García, qui va afegir que hi ha constància que hi ha algun nínxol més en aquestes mateixes circumstàncies i pels mateixos motius, el 106, encara que en aquest cas no hi ha làpida ni nom inventat.
