Els rècords de publicacions i vendes en 2018 avalen el pas del Magnànim a la Generalitat en 2019

El diputat de Cultura, Xavier Rius, admet obertament que s'han fet "molts avanços" per a transferir la institució
/ València
20 desembre 2018 01:00h
El Magnànim preveu editar sota el seu segell 40 títols en 2019.

La Institució Alfons el Magnànim (IAM) vol ser un ens de pensament i una editorial de país, així com saltar i trencar les divisions administratives en què queda encorsetada pel fet de pertànyer a l'àrea de Cultura de la Diputació de València. De fet, va nàixer amb aquesta idea, i entre 1994 i 1995 es va crear un consorci entre la corporació i la Generalitat. "Aquest seria el model ideal", va afirmar aquest dimecres el director gerent de la institució, Vicent Flor, durant la presentació del balanç de publicacions de 2018.

L'IAM es va deixar voler per la Generalitat. "El que diga el conseller va a missa", va dir fent broma el diputat de Cultura, Xavier Rius. El responsable polític de l'IAM va reconéixer obertament que s'han mantingut converses amb la Generalitat per a fer una transferència de competències absoluta. "S'han mantingut converses sobre tots els espais", va dir Rius, i tot és tot, és a dir, El Magnànim però també el Museu Valencià de la Il·lustració (MuVIM) i el Museu de Prehistòria. "La Constitució diu que la Diputació ha de destinar tots els recursos econòmics als ajuntaments", va explicar el diputat però "com que no podrem suprimir-les", va alertar, "les aprimarem". I, com? Doncs "cedint totes les transferències a la Generalitat", va dir Rius, perquè amb la normativa a la mà, la corporació no té cap competència en cultura.

Xavier Rius es va mostrar confiat que si es revalida un govern progressista en 2019, El Magnànim pot ser el primer ens que passe a mans de la Generalitat. L'interés el va avançar el conseller de Cultura, Vicent Marzà, el passat mes de juliol, qui va afirmar que s'estava treballant per a "assumir" la Institució Alfons el Magnànim i estendre la "gran labor" de reflexió i edició que realitza aquest organisme en tot el territori, de manera que es convertisca en una mena d'"institució de les lletres valencianes". Ara, cinc mesos després, "tenen avançada la bastida per a encaixar el Magnànim", va apuntar el diputat de Cultura.

Per al proper any, el Magnànim disposarà de 645.000 euros aproximadament. / DIARI LA VEU

"El Magnànim és una editorial de país", va afirmar el director gerent de l'entitat, Vicent Flor, qui va avançar que en 2019 l'ens farà el salt més enllà la demarcació a què està supeditada, ja que estudia publicar diferents textos amb protagonistes i autors d'Alacant. A més, el gran nombre de llibres sobre pensament –d'àmbit europeu i nord-americà– que han eixit de l'impremta de la Diputació de València en els últims anys palesen el tarannà nacional de la institució. "El meu model ideal seria el consorci, perquè a nivell econòmic i humà tindria més possibilitats", va explicar Vicent Flor.

Per al proper any, el Magnànim disposarà de 645.000 euros aproximadament –ja que els pressupostos s'han d'aprovar divendres–, és a dir, d'un lleuger increment respecte als anys anteriors però, en canvi, l'àrea de Cultura "té el mateix pressupost que en 2016", va dir Rius. Un fet que reforça la intenció –"almenys per part de Compromís", va matisar Rius– de traslladar tot el pack cultural de la Diputació de València a la Generalitat. Rius, però, va admetre obertament el desig de fer un trasllat de poders consensuat també amb els treballadors, als quals es donaria la possibilitat de passar a ser personal de la Generalitat o continuar com a treballadors de la corporació. Al remat, "tots els diners que destina la Diputació al Magnànim, als bous i al MuVIM són diners que no es destinen directament als pobles, que és el que ens diu la llei", va emfatitzar el diputat.

El valencià, punta de llança del rècord editorial

Per primera vegada en 70 anys d'història de la Institució Alfons el Magnànim, aquesta legislatura –la qual encara no ha acabat i, per tant, les xifres poden augmentar–, les publicacions en valencià de l'IAM són majoritàries. Continua editant-se en castellà però els títols en llengua pròpia han passat dels 29 de 2017 als 37 en 2018 d'un total de 58 obres que han eixit de la factoria de la institució –el 63% del total de 2018, un augment del 232% respecte a 2015 i un 31% respecte a 2017. Alhora, el nombre de llibres i revistes publicades han passat de 24 en 2014 i 28 en 2015 i 2016 a 50 l'any passat i 58 aquest 2018 –d'aquestes, set són revistes; huit, col·laboracions amb editorials privades; cinc, coedicions, i 38, llibres amb el segell de la impremta de la Diputació de València. Durant el període 2016-2018, l'IAM ha publicat 136 llibres i revistes.

"El Magnànim no vol competir amb les editorials privades sinó fer allò que suposa un risc per a elles". / DIARI LA VEU

El valencià és la punta de llança del rècord editorial del Magnànim, però, a més, té venda, ja que el tres llibres més comprats aquest 2018 han sigut Marc Granell. Poesia completa 1976-2016; Poemes inèdits, de Joan Fuster, i Enyego d'Àvalos i l'autoria del Curial, d'Abel Soler. L'editorial del Magnànim va vendre en 2015 un total de 2.479 exemplars, 5.321 en 2016, 5.518 en 2017 i 6.359 durant 2018. Així, l'augment de vendes també s'ha traduït en majors ingressos, ja que dels 29.420,33 euros facturats en 2015 es va passar a 37.029,85 euros en 2016, la xifra va pujar fins als 55.212,31 euros en 2017 i aquest 2018 ha ascendit fins als 72.321,11 euros.

"El Magnànim no vol competir amb les editorials privades sinó fer allò que suposa un risc per a elles", va alerta Flor. Això no obstant, "els resultats són positius", va dir el director de l'IAM, qui es va negar a traslladar un missatge triomfalista malgrat els rècords editorials assolits durant aquesta etapa. Fet i fet, el director del Magnànim no està satisfet: "Com a editorial pública tenim l'obligació d'arribar al ciutadà", per tant, "estarem satisfets quan siguem una societat que llegeix tant com Finlàndia". Tot i així, Vicent Flor i Xavier Rius van destacar que els índex de lectura comencen a despegar gràcies a la tasca de les diferents institucions i del sector del llibre valencià.

Canvis en els premis literaris

L'altra cara de l'èxit editorial del Magnànim són els premis literaris que convoca la Diputació de València. Aquest any s'editen set títols però els guardons arrosseguen diverses edicions acumulant premis declarats deserts. Malgrat tot, "el jurat té més llibertat que mai", va destacar Flor, qui també va reconéixer que "els València Nova –adreçats a escriptors menors de 30 anys– no acaben de funcionar".

Fins que el sociòleg va agafar les regnes de l'IAM es convocaven cinc premis; ara en són 11, dels quals set es van lliurar aquest 2018 i quatre no van anar a parar a cap escriptor. "La meua valoració és positiva", va respondre Vicent Flor sobre els premis literaris. Per a evitar acumular més premis sense nom, la propera edició del València Nova pujarà l'edat màxima fins als 35 anys "i si enguany no funcionen, farem una reflexió", va avançar. "Els Premis València han sigut un èxit però cal millorar", va reconéixer el responsable de la institució.

Nous títols per a 2019

La previsió és que el Magnànim publique 40 llibres en 2019, dels quals es van avançar els títols de Teatre complet, de Vicent Molins; la reedició de La música popular, de Vicent Torrent; Regiones ricas, regiones pobres: ¿es valenciana la frontera econòmica?, de Joaquín Azagra; Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, de Maria Lacueva; un recull d'entrevistes de Mètode coordinat per Martí Domínguez; la traducció de la biografia de Karl Polanyi a càrrec de Gareth Dale; la monografia The people. The rise and fall of the Working Class. 1910-2010, de Selina Todd, i Politiques de l'inimitié, d'Achille Mbembe.

A més, entre les publicacions imminents per a 2019 es troben títols com Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982), de Vega Rodríguez-Flores; Simplemente es profesionalidad. Historia de la brigada politico social de València, de Lucas Marco, i Josep Piera. Poesia completa. 1971-2018, entre altres llibres.

next