El Congrés aprova la reforma de l'Estatut amb l'abstenció de Ciutadans després de set anys de bloqueig

El diputat Toni Cantó es converteix en el centre de les crítiques de tots els partits per la decisió de Ciutadans de no donar suport a la modificació legislativa
/ València
20 desembre 2018 20:46h

Tot just set anys després d'entrar al Congrés, el ple de la cambra baixa ratifica la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià aprovada per les Corts en 2011. Amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris (306) i l'única abstenció de Ciutadans (31 vots), el ple ha donat llum verda aquest dijous, 20 de desembre, a l'aprovació d'una nova disposició addicional que insta el govern espanyol a equiparar les inversions territorialitzades de l'Estat al pes poblacional valencià.

Aquest és un dels últims tràmits de la reforma estatutària, que, finalment, segons l'acord subscrit pels grups parlamentaris no haurà de ser ratificada en referèndum pels valencians. La nova disposició addicional, que ara serà remesa al Senat i després tornarà a les Corts per a ser presa en consideració, recull el compromís que les inversions de l'Estat consignades en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) siguen equivalents al pes demogràfic valencià i, per a aconseguir-ho, es crearà una comissió negociadora integrada per l'Estat i la Generalitat.

L'aprovació de la reforma era un fet, atés el consens de totes les forces polítiques amb representació al Congrés; un consens únicament trencat per Ciutadans que, tot i signar l'acord, a última hora va decidir despenjar-se. Aquesta decisió la va plasmar el dijous 13 de desembre a la Comissió Constitucional abstenint-se en la votació sobre el dictamen. En aquell moment, l'abstenció la va defensar el diputat asturià Ignacio Prendes, mentre que aquest dijous ha sigut el valencià Toni Cantó l'encarregat d'explicar el vot en blanc del seu partit. Cantó, que segurament serà el candidat de Ciutadans a la Presidència de la Generalitat en maig de 2019, considera que la reforma estatutària és "un brindis al sol" que no portarà "ni un euro més a la Comunitat Valenciana".

A la resta de partits, que donen suport a la reforma, Cantó els ha recriminat que voten a favor que "el supremacista Torra decidisca com anirà el Corredor Mediterrani". Una vinculació de la reforma de l'Estatut i infraestructures que ha deixat bocabadats molts diputats.

El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha retret a Cantó que qui pretén ser president valencià "s'esborra del mapa" amb la seua falta de suport a aquesta reforma, que van pactar tots els partits inclòs Ciutadans fins que es va despenjar en l'última fase.

Per al socialista Artemi Rallo aquest dijous era un dia per a celebrar i felicitar-se per haver aconseguit un acord amb el qual es reivindica "justícia financera" per al País Valencià alhora que ha criticat que Ciutadans es presente com "la reserva espiritual del constitucionalisme espanyol" juntament amb Vox.

"El meu president és Puig no Torra", ha replicat a Cantó el diputat del PP Gerardo Camps, qui ha advertit al diputat de Ciutadans que el seu partit ha fet "funambulisme polític". Per a Ricardo Sixto, d'Esquerra Unida, el debat i votació ha sigut "un primer míting" de Cantó en la seua carrera a la Presidència de la Generalitat. Per part seua, la diputada de Podem Àngela Ballester ha avisat que aquesta aprovació en el Congrés és "el final d'una fase, però no del camí" i ha considerat que l'acord té la validesa i la força política del poble valencià.


El nou Estatut aprovat hui inclou en l'article 52, en el qual es recull que la Generalitat "participarà en les decisions sobre la inversió de l'Estat en la Comunitat Valenciana" que serà "equivalent" al pes de la població valenciana en el conjunt de l'Estat per un període de set anys. A més, amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió "integrada per l'administració estatal, autonòmica i local".

Un bloqueig que ha costat 35.000 ocupacions

Després del debat i votació, el president de la Generalitat –que ha assistit al ple del Congrés– ha destacat que els valencians han aconseguit "reparar una injustícia històrica amb les inversions de l'Estat" que ha suposat una pèrdua de 35.000 llocs de treball des de l'any 2011, moment en què es va aprovar la reforma. Puig, satisfet amb la reforma, assegura que el canvi legislatiu "garanteix" una solució a la infrainversió, que juntament amb la manca de finançament i el deute històric "configuren els tres problemes principals" de l'economia valenciana.

El cap del Consell ha aprofitat també per a defensar la gestió del Consell per a pal·liar la situació d'infrainversió. Així, Puig ha recordat que el compromís del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè els Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 contemple "una aportació del 10% per a la Comunitat Valenciana". Un percentatge que respon al pes poblacional valencià i que Sánchez es va comprometre a preveure en la reunió mantinguda en la Moncloa amb Puig en octubre.

Per part seua, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha mostrat la seua satisfacció per que "després de quasi huit anys de travessia llarguíssima", la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià possibilite que les inversions que ha de fer el govern espanyol al País Valencià "deixen d'estar a la cua de les de tot l'Estat".

Segons els càlculs de la Generalitat, entre 2012 i 2018 s'han perdut, a través dels Pressupostos Generals de l'Estat, més de 2.700 milions d'euros en concepte d'inversions estatals pel bloqueig a la reforma estatutària..

next