El vicepresident de Confecomerç, Rafael Torres, ha lamentat aquest divendres que des de l’Administració no s’utilitzen tots els recursos en la lluita contra la venda il·legal i, fins i tot, ha arribat a acusar part del Consell i de l’Ajuntament d’impedir que la Policia Local faça el seu treball correctament. “No ho reconeixeran en públic però han donat ordres a la policia local de no actuar durament” contra el top manta, ha insistit Torres.
Des de Confecomerç asseguren que porten mesos posant de manifest el problema que suposa per al comerç la venda il·legal i, després de reunir-se amb la Conselleria d’Economia; amb la Delegació del Govern espanyol; amb la Subdelegació del Govern espanyol; amb la Policia Local; amb la regidora d’Economia, Sandra Gómez, i amb el regidor de Comerç, Carlos Galiana, han arribat a la conclusió que hi ha un “desistiment de funcions” per part de l’Administració. També lamenten que hi ha descoordinació entre administracions i que no s’utilitzen tots els recursos per a lluitar contra la venda il·legal.
No obstant això i malgrat les crítiques, Torres ha agraït que la ministra de Comerç, Reyes Maroto, haja convocat una mesa sobre l’intrusisme en el comerç d’àmbit estatal perquè, al seu entendre, això suposa que s’ha reconegut que hi ha un problema i s’han decidir a afrontar-lo.
La secretària autonòmica de Comerç, Blanca Marín, ha defensat la tasca del Consell en matèria de lluita contra la venda il·legal i ha assegurat que han recollit les reivindicacions de les organitzacions del sector. En aquest sentit, ha destacat la creació de la mesa contra l’intrusisme i ha assegurat que aquest divendres el Consell de Ministres aprovarà una reforma de la llei de marques per a augmentar el control en les duanes, entre altres mesures.
Tant Marín com el president d’Avacu, Fernando Moner, han lamentat que l’augment del comerç electrònic està facilitant molt la compra de productes falsificats, que tenen greus conseqüències tant en el comerç legal com en la salut i el medi ambient. Moner ha assegurat que molts dels productes corporals falsificats, com ara cremes i colònies, contenen components tòxics que no tenen els originals. A més, ha lamentat que cada vegada és més difícil diferenciar els productes falsificats dels originals, inclús per a les marques.
Així, ha assegurat que la Generalitat seguirà reivindicant mesures per a augmentar la conscienciació i la sensibilització dels consumidors per a revertir la tendència de compra de productes falsificats. Segons Marín, aquesta tendència es deu als baixos preus i al poc que s’estigmatitza el consumidor de productes falsificats, que tenen un impacte molt negatiu en el comerç. Segons les dades oficials aportades per la secretària autonòmica, el comerç il·legal suposa el 9,3% de les vendes totals. Entre les seues principals conseqüències negatives, ha destacat que suposa la pèrdua de 40.000 llocs de treball.
Marín ha assegurat que com que la indústria valenciana està especialitzada en la producció de béns de consum final, és una de les que més pateix les conseqüències el comerç il·legal i és per aquest motiu que s’està treballant per a protegir el comerç legal. En aquest sentit ha apuntat que en 2016 el Ministeri de l’Interior es va incautar 380.622 objectes falsificats, un 23% del total de l’estat espanyol. Aquestes dades el situen com el segon territori de l’Estat amb més venda il·legal. A més, ha apuntat que l’estat espanyol és el segon país amb més vendes de falsificacions, només superat per Itàlia. Segons les dades que ha donat Marín, cada ciutadà gasta de mitjana 133 euros a l’any en productes falsificats
Guia sobre les conseqüències de les falsificacions
Davant totes les conseqüències negatives que té la venda il·legal en el comerç, però també en la salut i seguretat dels consumidors, la Confederación de Consumidores i Usuarios, de la qual Avacu forma part, ha editat una guia per a conscienciar l’usuari dels efectes negatius. En aquest sentit, la guia posa l’accent en el fet que, en molts casos, quan es compra en el top manta s’estan finançant organitzacions criminals i màfies, que són qui està darrere dels venedors ambulants.
En aquest sentit, tant Marín com Moner han assenyalat que cal ajudar els venedors però que permetre’ls fer una activitat il·legal en la via pública no és la solució.
