Podeu anar en bici i gaudir de l’horta
Quan vaig anar per primera vegada a la Lluna de València, vaig anar amb una clienta meua de la Psicoanàlisi i vam anar en bici. Va ser molt divertit i només arribar-hi, sents que gràcies a l’Olivera estàs al País Valencià. A dintre, el restaurant és mig restaurant mig barraca, però barraca de veritat perquè es nota que no està buscat sinó que el patró del restaurant ha viscut en l’ambient tradicional valencià i que ha fet un exercici estètic per despertar-lo de l’oblit.
L’olivera t’abraça amb les seues branques
Les rialles a l’anar en bici, l’olivera que t’acull i l’ambient valencià t’arropen per poder així gaudir d’un pla típic valencià com ara és l’arròs caldós, fet de caldo de peix. Aleshores, te n’adones que està en un lloc luxós i comences a pensar en els diners però si saps retindre els teus desitjos, pots gaudir d’un bon plat amb un bon got de vi. Així i tot, donat que teníem pressa, el propietari va voler oferir-nos carmanyoles pel menjar que no poguérem acabar per falta de temps. A aquests llocs cal anar amb temps però no sabia que la meua companya culinària anava amb pressa. La delicadesa amb què ens tractaren com si foren els nostres pares, ens va fer sentir molt còmodes a l’hora d’acomiadar-nos.
Prendre contacte en la cultura culinària i les tradicions valencianes
La lluna de València, un restaurant en la mateixa horta de València i a un pas de la ciutat, té no sols un interès culinari sinó també un interès cultural per saber i sentir quins són els aromes i olors de la nostra terra. Aconselle que només arribeu es preneu un aperitiu davall de l’olivera mentre espereu taula a l’interior i que gaudiu de respirar i visualitzar l’entorn com si es tractés d’una classe de consciència plena (mindfulness). Gaudireu de l’entorn tradicional mediterrani i del seu menjar i, a més a més, el propietari parla valencià i no ha perdut l’amor per la llengua del nostre País valencià.
Cultura de la nostra llengua
El nom del restaurant ja ens parla de la frase que es deia quan algú es quedava fora de les portes de València, per no arribar a temps abans que les tancaren. Hui, encara queden dos portes a València: la de Serrans i la de Quart, des d’aleshores que es diu dormir a la lluna de València per referir-se a eixir fins a tard o arribar tard a un lloc.
