Noelia López / La cara fosca de la Loteria de Nadal es mostra de forma periòdica en els tribunals, encarregats de dirimir disputes entre exparelles que un dia van decidir compartir un dècim o d’investigar la probabilitat que algú resulte agraciat any rere any amb la Grossa.
En la memòria col·lectiva està la sort que cada any perseguia l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i les desenes de dècims premiats de l’exassessor d’Urbanisme de Marbella Juan Antonio Roca.
Però al marge de les sospites que envolten els premis successius per la coneguda pràctica de blanquejar diner negre comprant dècims agraciats als seus legítims propietaris, els jutjats són testimonis també de baralles més íntimes, les que enfronten famílies, parelles, grups d’amics i companys de treball després del 22 de desembre.
El passat mes de gener una dona va aconseguir demostrar davant l’Audiència Provincial de Madrid que la casa que va comprar amb la seua parella s’havia adquirit amb els diners d’un premi de la loteria –400.000 euros– que era exclusivament seu.
Cada any s’intercanviava amb el seu oncle un dècim de Nadal de les empreses en les quals tots dos treballaven i, en 2012, el número de l’oncle va resultar premiat. Va comprar un pis amb el seu nuvi i el van registrar a nom dels dos, però la parella va trencar i ella va reclamar l’habitatge. “Els diners li pertanyien a ella i no hi ha prova convincent i segura que fera donació de la meitat de l’import a ell”, assenyala el tribunal.
L’any passat, un jutjat penal de Lugo va condemnar per un delicte d’apropiació indeguda de 320.580 euros una dona que es va trobar un dècim i el va cobrar. Deia que era seu però la vertadera propietària havia escrit en llapis un nom en el revers i l’havia perdut. Els perits van detectar en el dècim el nom d’Inés parcialment esborrat i van comprovar que la lletra corresponia a la denunciant.
Per les mateixes dates, l’Audiència Provincial de València rebaixava a sis mesos la condemna de dos anys que un jutjat havia imposat a una dona per estafa. Havia reservat en una administració de loteria 300 dècims de la Loteria de Nadal que van resultar agraciats amb sis euros per cada euro jugat. La dona, però, havia venut més participacions de les possibles, de manera que va fer que els compradors pensaren que tenia en dipòsits els bitllets.
I fins al Tribunal Suprem va arribar l’any passat un home que reclamava a una amiga part d’un dècim premiat, encara que no va tindre èxit. Segons sostenia el tribunal havia convidat la dona a passar uns dies en un hotel en el qual s’allotjava i van comprar a mitges fer un número agraciat amb 400.000 euros; de fet sostenia que el va comprar ell i el va guardar ella. Tanmateix, el Suprem no va veure proves suficients i no va admetre el recurs contra l’absolució que havia dictat ja un jutjat de Benidorm.
Tampoc no va tindre èxit al Suprem Domingo –nom fictici–, que va acudir a l’alt tribunal després d’haver sigut condemnat per l’Audiència Provincial de Saragossa a dos anys de presó i a indemnitzar la seua exparella amb 200.000 euros per un delicte d’apropiació indeguda.
Vivien junts, van comprar un dècim que va resultar premiat, el van celebrar amb amics comuns i va ser el pare de la dona qui es va encarregar de custodiar el bitllet. Però Domingo va abandonar l’habitatge comú dies després, va reclamar el dècim al pare i el va cobrar sense entregar la meitat a la dona. Va ser incapaç de convéncer a la justícia que havien trencat abans de comprar el bitllet.
