VALÈNCIA. La fotografia envaeix totes les parcel·les de les nostres vides. Aquest és un fet innegable en una realitat cada vegada més volàtil i frenètica que ens aboca a retratar cada instant amb els nostres telèfons mòbils per a emmagatzemar els records. En eixe context, els fotollibres o llibres de fotografia fa uns deu anys que han tornat a prendre importància i el paper ha tornat, així, a fer-se un lloc (encara que xicotet) entre aficionats i professionals a la fotografia. Així, aquestos apassionats de la imatge es reuneixen periòdicament per a compartir i debatre sobre llibres de fotografia en els coneguts com a Photobook Clubs, que traslladen la idea dels clubs de lectura a un àmbit més distés i centralitzat en aquest gènere. Ara, després dels de València i d’Alacant, aquest gener naix un nou Photobook Club a Castelló de la Plana per a congregar els amants de la fotografia.
Però el fotollibre o llibre d’artista és un fenomen que ve de llarg i que va tindre als anys 50 la seua gran eclosió amb dos llibres que han passat a la història de la fotografia, com són The Americans, de Robert Frank, i New York, de William Klein. Si bé la història del fotollibre ha estat recollida en algunes exposicions dedicades en exclusiva a aquest tipus d’obra, com ara Fotos & libros. España 1905-1977, del Museu Reina Sofía de Madrid a 2014, i Fenomen Fotollibre, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a 2017, el festival internacional de fotografia i arts visuals PHotoEspaña dedica en cada edició una exhibició als millors fotollibres d’eixe any a la Biblioteca Nacional de España. No obstant això, sembla que l’interés pels fotollibres encara està lluny d’arribar al gran públic.
“El llibre de fotografia no desapareixerà mai, però no transcendirà al gran públic”, diu Pablo Casino, llicenciat en Història de l’Art i fotògraf, qui preveu que només una xicoteta comunitat estarà interessada en un futur, ja que la gent jove està més vinculada al món audiovisual. A més, Casino, que va coorganitzar algunes de les sessions del Photobook Club València, destaca que tampoc no hi ha “biblioteques que promoguen els fotollibres”, tot i que ens recorda que està el cas excepcional de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, a Barcelona. És per aquest motiu que sorgeixen els Photobook Clubs amb l’objectiu de posar a l’abast fotollibres i de compartir coneixements i reflexions entre les persones interessades.
Així ho reafirma també Juan Reig, fotògraf i actual coordinador de Photobook Club València, qui subratlla que “sempre s’han fet llibres i se’n continuaran fent”, ja que existeixen fotògrafs amb “una gran inquietud i que consideren el llibre com l’objectiu final del seu treball”. De totes maneres, Reig també detecta certa aturada en la producció de llibres a l’estat espanyol, “probablement necessària”, apunta, ja que potser “es publicaven massa coses, sense un desenvolupament i maduració”.
Autoeditar-se i noves editorials
Pel que fa a l’augment de l’interés pels fotollibres que va aparéixer de nou fa uns deu anys, Casino expressa que sembla que “la febre” pel llibre de fotografia s’ha estabilitzat, però indica que sí que hi ha una consciència major sobre aquest fenomen en el públic especialitzat, tant sobre el format i la presència com per l’atenció que ocasiona. En eixe sentit, Vicent Tena, fotògraf i coordinador de la nova iniciativa Photobook Club Castelló, també expressa que la tendència s’ha estabilitzat: “Ens trobem a l’altiplà”, però subratlla la gran oferta formativa adreçada als fotollibres que hui dia continua focalitzada tant a l’autoedició com a desenvolupar un sentit crític respecte a aquestes obres. Així mateix, Tena indica que en l’actualitat hi ha recursos i ferramentes accessibles a qualsevol que permeten autoeditar un llibre de fotografia.
“Abans fer un llibre estava a l’abast de menys gent, ja siga per diners o per reputació”, explica Casino, però ara hi ha molt més de desenvolupament tecnològic a l’hora de fer-lo, la qual cosa permet reduir despeses i que la majoria de persones puguen autoeditar-se un llibre. Al respecte, Casino adverteix que això, autoeditar-se i llançar un llibre, “no significa necessàriament que tindrà èxit”. Així mateix, diu que “l’únic que no guanya res amb el fet de fer llibres és el fotògraf”, enfront d’altres imprescindibles a l’hora d’autoeditar, com ara el dissenyador, l’impressor i l’editor.
Per la seua banda, Reig explica que el llibre de fotografia sorgeix per als fotògrafs amb “unes possibilitats majors i més assequibles que la clàssica exposició penjada en paret”. A més, destaca que gràcies a la reducció de costos a causa dels processos digitals d’impressió, ara qualsevol autor pot fer un llibre de tirada xicoteta amb un pressupost ajustat “sense por a tindre després a la seua casa 2.000 exemplars davall de la taula”.
Reig para atenció sobre la situació actual del món editorial per a indicar que han sorgit algunes editorials el treball de les quals resulta “encomiable a causa del sofriment que suposa vendre llibres de fotos, amb un retorn econòmic molt desigual a l’esforç invertit”, així com estudis de disseny pre i postproducció. Al respecte, el coordinador de Photobook Club València recomana que des de les escoles de disseny gràfic es potencie el disseny del fotollibre, ja que detecta en els dissenyadors valencians “ganes de produir llibres de fotos, però manca d’experiència i recorregut”. Aquest és aspecte que des de Photobook Club València es vol potenciar amb futures propostes paral·leles a les sessions.
El fotollibre i el públic
Si als anys 50 els llibres de fotografia estaven més orientats a un públic més ampli que no disposava d’un accés tan senzill a la imatge, com assenyala Casino, ara el nombre de lectors és molt més reduït. En l’actualitat, els fotollibres estan més vinculats a l’àmbit de la creació o de l’art, els coneguts com a llibres d’autor, fet que possiblement els allunya del gran públic, ja que no tenen una narrativa clàssica, sinó més bé experimental, i, a més, els temes, continguts i tractaments no van adreçats a un públic majoritari. Contrasta això amb el còmic, un gènere que en un principi podria estar adreçat a un públic ben concret però que, com explica Casino, s’ha fet un lloc a les biblioteques municipals i a les llibreries.
Respecte a arribar al gran públic, Casino indica que “fa temps que el llibre de foto va deixar de ser un mitjà de difusió tan potent i el seu ús va quedant relegat a cercles especialitzats i limitats, excepte en casos puntuals”, tot i que mostra el seu entusiasme respecte a la quantitat i varietat de coses que es poden fer ara en el fotollibre. Així mateix, Reig apunta que “les vendes de llibres de fotos a Espanya són irrisòries” i també assenyala que el món dels fotollibres és també “ampliable a gent amb inquietud cultural i, evidentment, amb cert gust per la fotografia o pel llibre en general”.
Casino, que amb Barespagnol va ser premiat en 2017 en PHotoEspaña com el millor llibre autoeditat i va estar present també en la mostra del CCCB Fenomen Fotolibre, obri el debat sobre què significa èxit en un món tan específic com el del fotollibre i amb un públic tan reduït. Va vendre els 250 exemplars que va publicar de Barespagnol però planteja si això es pot considerar un èxit. “És això un èxit o no? Doncs, depén de per a qui”, diu el fotògraf, que es mostra content, sense oblidar que si la seua pretensió fóra tindre major cobertura o donar a conéixer la història del llibre, “d’èxit no es podria parlar”.
Photobook Club: espai de conversa
“Estem en un moment on l’activitat cultural de la ciutat de València és molt alta, hi ha moltes propostes on poder triar”, diu Reig, qui explica que el Photobook Club requereix ser part activa de l’esdeveniment, un fet que costa fer entendre al públic, ja que “ens agrada anar de públic i gaudir sense més esforç que el delit de l’espectacle que se’ns ofereix”. Així, el coordinador de Photobook Club València conta que en un parell d’esdeveniments especials han arribat a ajuntar 40 o 50 persones però ressalta que per tal que les sessions funcionen fluides i tinguen qualitat, no han de sobrepassar les 14 o 15 persones amb aportació de llibre. En eixe sentit, lamenta que hi ha una barrera que no han sabut trencar encara: la por a no tindre nivell per a comentar o per a participar.
Les sessions del Photobook tenen un caire molt didàctic i la pròxima trobada a València tindrà lloc en gener, explica Reig, qui anima la gent a participar, ja que “no es donen lliçons, sinó que simplement s’explica què li ha agradat a cadascun del llibre que aporta”. Així mateix, indica que l’altra barrera a superar és la de no tindre llibres i, per això, convida els futurs participants a visitar la biblioteca de l’IVAM, les biblioteques de les universitats i les de les escoles d’art.
“Un espai a Castelló per a compartir, descobrir i gaudir de la fotografia a través del fotollibre”. Eixe és el lema amb què naix el Photobook Club de Castelló de la Plana, que tindrà la seua sessió d’obertura el pròxim el 24 de gener, a les 20 hores, en La Bicicleta Café. Per a participar, s’ha de contactar amb l’organitzador de l’esdeveniment per a indicar-li amb quin fotollibre es participarà i reservar una plaça. Segons ha indicat el seu organitzador, Vicent Tena, en aquestos esdeveniments es planteja una altra concepció de la fotografia i del temps dedicat per a entendre-la. “No tenim un hàbit de lectura d’imatges”, subratlla Tena, qui assenyala que quan algú no comprén una obra d’art o, en aquest cas, una fotografia, “ningú no pensa que necessita més temps per a arribar a entendre-la”. Així, amb els fotollibres i els Photobook Clubs es vol convidar a aturar-nos davant d’un fotollibre simplement per a pensar i conversar.
