Diari La Veu del País Valencià
El diccionari que va establir les bases del llenguatge mèdic en català ja és accessible en format digital

El Departament de Salut català i l’Arxiu Nacional de Catalunya han digitalitzat el Diccionari de medicina de Corachan de 1936, que va establir les bases del llenguatge mèdic modern en català al segle XX. Va ser una obra pionera en l’àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català.

El llibre va ser encarregat en 1930 al doctor Corachan per part de l’Associació de Metges de Llengua Catalunya. Corachan va coordinar un equip nombrós d’experts en medicina i lletres i per això s’ha quedat amb el nom de ‘Diccionari Corachan’. Tot i que es va començar a publicar en fascicles en 1932, va ser presentat íntegrament en juliol del 1936, pocs dies abans de l’inici de la Guerra Civil.

Durant el franquisme el llibre estava prohibit, però es van guardar alguns exemplars al soterrani del Casal del Metge –aleshores seu de l’Acadèmia– i també al Col·legi de Metges de Barcelona. Va ser custodiat per l’oficial major del col·legi, que va fer una distribució discreta i selectiva. Només l’oferia, ben embolicat en paper de diari, a persones que creia que guardarien el seu secret. Això va permetre la seua conservació i posterior recuperació als anys vuitanta i noranta com a fonament lexicogràfic del Diccionari enciclopèdic de medicina del 1990.

Restaurada ja la Generalitat catalana, l’aleshores Conselleria de Sanitat i Assistència Social va aconseguir un exemplar d’aquest diccionari dels que guardava el Col·legi de Metges, ja que es trobava amb dificultats a l’hora d’escriure correctament en català el nom de les malalties en les publicacions que es començaven a editar. És aquest volum, conservat pel Departament de Salut al llarg dels darrers quaranta anys, el que ara s’ha digitalitzat per l’Arxiu Nacional amb el coneixement i l’autorització dels hereus del doctor Corachan.

El diccionari consta de 829 pàgines, inclou un vocabulari català-castellà i un de francés-català, i conté els pròlegs d’August Pi i Sunyer, que era aleshores president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i també de Pompeu Fabra, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Precisament, enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Fabra i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana.

Els objectius del diccionari, a més de donar una eina per a escriure els termes mèdics correctament, eren poder copsar millor les expressions que utilitzaven els malalts i interpretar amb exactitud els manuscrits de medicina antics. La medicina ha evolucionat ràpidament des de finals del segle XIX, fet que ha afavorit la introducció de neologismes i manlleus d’altres llengües. A més, l’obra de Corachan va servir per a adaptar al català termes d’origen grecollatí molt sovint traduïts defectuosament directament del castellà.

Comparteix

Icona de pantalla completa