València és el municipi amb més beneficiaris de les subvencions agrícoles europees

La Unió de Llauradors critica que la PAC afavorisca "els agricultors de sofà" i demana a la Conselleria que pressione perquè les ajudes "estiguen lligades a la ruralitat"
/ València
28 desembre 2018 01:00h

La Unió de Llauradors i Ramaders critica que hi ha molts "agricultors de saló o agricultors de sofà" que es beneficien de les ajudes de la Política Agrícola Comuna (PAC). Aquesta és una de les polítiques europees més importants, responsable de gestionar les subvencions que es donen a la producció agrícola de la Unió Europea, però des de l'organització agrària lamenten que la PAC "no va adreçada a les persones que viuen i volen viure del sector agrari" sinó als "agricultors de saló o sofà, que únicament tenen terrenys".

Així ho va posar de manifest el secretari tècnic de la Unió, Joanma Mesado, en el dinar informatiu de Nadal celebrat aquest dijous. En aquesta trobada amb els mitjans es va presentar l''Informe sobre les ajudes de la PAC a la Comunitat Valenciana. Solucions per a una agricultura i ramaderia de futur'. Mesado va fer un resum de la PAC al territori valencià tot assenyalant que "anualment entren vora 198 milions d'euros tant per ajudes directes com a través d'organitzacions de productors". "És una mesura importantíssima que arriba al sector agrari valencià a través de 65.363 beneficiaris", va indicar.

L'estudi del nombre de beneficiaris i dels ingressos per poble trau a la llum que, malgrat que la PAC "va adreçada a l'agricultura i a la ruralitat", el primer municipi en nombre de beneficiaris és la ciutat de València, amb 4.967 persones; seguida de Requena (la Plana d'Utiel), amb 1.359; Castelló de la Plana, amb 1.281 –també una ciutat–; Algemesí (la Ribera Alta), amb 1.233, i Utiel (la Plana d'Utiel), amb 985. València també despunta en el volum d'ingressos, amb quasi 17 milions d'euros en ajudes. La segueixen Requena, amb 9.992.359 euros, i Sueca (la Ribera Baixa), amb 8.469.455, "que sí que tenen una activitat agrària important".

En el costat oposat hi ha els 22 pobles amb només un beneficiari de la PAC; "tots ells, curiosament, són del món rural". És el cas d'Argeleta i Cirat (l'Alt Millars); Cases Altes (el Racó d'Ademús); Emperador (l'Horta Nord); Rugat (la Vall d'Albaida); Xodos (l'Alcalatén), i Guardamar de la Safor, entre d'altres.

Els pobles amb més diners per beneficiari són Beniflà (la Safor), amb 318.532 euros per beneficiari –es tracta d'ajudes a les Organitzacions de Productors que hi ha al poble corresponents a fruites i hortalisses–; Sant Joan d'Alacant (l'Alacantí), amb 98.389 euros per beneficiari, i Castell de Cabres (el Baix Maestrat), amb 28.897 euros per beneficiari, que consisteixen en ajudes de ramaderia a tres veïns del poble. Per contra, Guardamar de la Safor, amb 279 euros per beneficiari; Novetlè (la Costera), amb 406 euros, i Almedíxer (l'Alt Palància), amb 407 euros, són els pobles amb menys ajuda per beneficiari.

"En aquestos moments, estem en plena negociació de la PAC. En la Unió sempre hem sigut molt contundents amb el que volem", va indicar Mesado . "Necessitem una PAC que ens ajude a arribar en millors condicions al mercat, a millorar la competitivitat de les nostres explotacions agràries", va asseverar, i va afegir: "Volem una PAC lligada a la ruralitat i a l'activitat que es fa al món rural. Per tant, caldria analitzar molt bé qui és la gent que està rebent les ajudes". Per això, la Unió reclama a la Conselleria que "pressione molt" el Ministeri perquè aquestos diners estiguen destinats realment a la continuïtat del món rural

L'organització agrària també destaca la importància d'aquestes ajudes per a la viabilitat de la ramaderia extensiva, "sobretot a l'interior de les comarques del nord". "Ja poden fer polítiques agràries la Conselleria o el Ministeri, que sense les ajudes de la PAC aquesta gent no podria viure i hauria d'abandonar la terra", va advertir Mesado. "Si volem una ramaderia extensiva en el món rural, hem de demanar que s'incrementen i es milloren les condicions amb què tenen accés a aquestes ajudes", va concloure el secretari tècnic de la Unió.

Totes aquestes dades corresponen a l'any 2017. Si es comparen amb l'anterior, al País Valencià s'han perdut 15.308 beneficiaris i una injecció econòmica de més de 3 milions d'euros, principalment a causa de l'aplicació del límit de 300 euros per a rebre ajudes i de l'abandonament d'actius agraris.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next