El Consell declara 2019 com a Any de Sant Vicent Ferrer

La Generalitat, junt amb les Corts, impulsarà diverses activitats commemoratives durant els propers dotze mesos
/ València
28 desembre 2018 01:00h

El Ple de les Corts, en la sessió del passat 13 de juny de 2018, va debatre el text d'una proposició no de llei de tramitació immediata presentada per tots els grups parlamentaris sobre la declaració de l'any 2019 com a Any de Sant Vicent Ferrer.

La iniciativa es va plasmar en la Resolució 1415/IX, que insta el Consell a declarar l'any 2019 com a dedicat al monjo dominic per a commemorar el sisé centenari de la seua mort.

Amb aquest motiu, la Presidència de la Generalitat impulsarà l'organització de totes les activitats que el Consell realitze per a la commemoració de l'Any de Sant Vicent Ferrer en col·laboració amb les Corts.

Implicació política i social

Vicent Ferrer Miquel va nàixer a la ciutat de València el 23 de gener de 1350, concretament al carrer del Mar, en el lloc on hui s'alça la seua casa natalícia. Va ingressar molt jove en l'ordre dels predicadors, els dominics, al convent de Sant Domènec. Doctorat en teologia, va alternar estudis i ensenyaments a València, Lleida, Barcelona i Tolosa i es va fer expert en hebreu i en coneixements bíblics. A Vicent Ferrer, per la seua preparació intel·lectual i implicació política i social, li va tocar escriure, predicar, aconsellar i intervindre en greus problemes públics. Així, en 1380, escriu el tractat De Modern Ecclesiae Schismate, en el qual recull les seues idees sobre la legitimitat del Papa Clement VII en la seu d'Avignon.

Entre 1385 i 1390 va fer classes de Teologia a la Catedral de València, concretament, en la que actualment és la Sala Capitular. A més, la seu guarda memòria de la seua presència amb un púlpit on, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer predicava als fidels. En 1390 renúncia a la càtedra i dos anys més tard, en 1392, és nomenat confessor de la reina Violant, esposa del rei d'Aragó Joan I.

La seua obra social es va concretar en la fundació, en 1410, d'una confraria per a atendre els infants orfes i abandonats de València, tasca que encara continua amb el Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer.

En el mateix any va ser el promotor dels acords entre el bisbe i la ciutat de València per a la creació d'un Estudi General, com a precedent de la futura Universitat.

Compromís de Casp

Quant a la seua presència en l'escenari polític de l'època, cal destacar la participació, en 1412, en el Compromís de Casp, en representació del Regne de València, on es va abordar la successió de la Corona d'Aragó, després de la mort de Martín l'Humà sense descendència.

Al final, la proposta de Vicent Ferrer de triar el xiquet Fernando d'Antequera com a rei de la corona d'Aragó va acabar imposant-se en un conclave que no va estar exempt de polèmica davant els diferents candidats al tro catalanoaragonés.

Sant Vicent Ferrer va morir a Vannes (França), el 5 d'abril de 1419, i està enterrat a la seua Catedral. El 29 de juny de 1455 va ser canonitzat pel papa Calixt III i és considerat el sant patró del País Valencià.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next