El títol del llibre parteix del joc de paraules amb el Teatre de l’absurd i on el doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Vic, Josep Burgaya, assenyala que aquesta societat produeix cada vegada a costos més baixos per a una població que té cada vegada menys capacitat adquisitiva a causa de la precarització del treball o de la desocupació.
Burgaya remarca que a l’època en què la societat és capaç de generar més riquesa i fer riquesa per a tothom, hi ha un problema de redistribució de la riquesa. “Aquesta seria l’economia de l’absurd, una economia que no està al servei de la major part de la gent ni del benestar”, explica.
En la seva opinió aquesta situació s’ha produït pel “desplaçament de la centralitat del poder des de la política fins l’economia” i la desregulació dels mercats. En aquest context, sosté que el sistema econòmic esdevé una variable independent que actua per sobre del poder polític constituït i està fora de control.
“En aquesta crisi s’ha vist clarament com la manca de control va fer que es creessin uns instruments financers brutals en els quals es van arribar a generar diners financers cent vegades per sobre del PIB global a escala mundial, una autèntica bombolla que òbviament al final va esclatar perquè no hi havia cap mena de control de les instàncies polítiques”, lamenta Burgaya.
L’autor assenyala que a ‘Economia de l’absurd’ mostra aquesta “dinàmica perversa establerta” i com ens porta a “societats de baix cost”. En la seva opinió la dinàmica es pot invertir amb “apoderament dels ciutadans” i posant “l’economia al servei de la gent”. Josep Burgaya creu que amb sistema neoliberal hi ha una gran quantitat de gent que mai més tornarà a tenir una ocupació estable, “la gent amb baixa qualificació o la gent de més de 50 anys, perquè no hi ha feina per a tothom”, sosté.
Així, remarca que l’alternativa a la deslocalització a països emergents de les empreses als anys 90 no ha passat per activitats de serveis, finances i de sectors com el coneixement. Burgaya manifesta que “ens hem dedicat a finances però per crear una gran bombolla” i que “les activitats de serveis i les del coneixement també s’han desplaçat cap als països emergents perquè els informàtics també hi treballen més barat i molts serveis van allà on hi ha la indústria”.
“Ens estem convertint en un parc temàtic en el qual l’única activitat és fer de cambrers o de guies turístics perquè els sectors benestants dels països emergents ens vinguin a visitar atrets per la nostra història i el nostre passat però és evident que no generem ni generarem activitats productives per donar ocupació a la majoria de la població. Aquest és el nostre drama, haver-nos convertit i haver acceptat fer de parc temàtic”, assenyala.
Josep Burgaya explica que hi ha un moviment que reclama reindustrialització als països europeus però no es mostra optimista al respecte perquè “quan les indústries han descobert que poden treballar a Bangladesh pagant un dolar al dia a treballadors que treballen 7 dies a la setmana, 28 dies al mes, tampoc voldran tornar”.
