Plataforma per la Llengua reclama que els drets lingüístics s'incloguen en la negociació amb l'Estat

L'Informe CAT 2014 constata que el català recula on hi ha regulació del govern estatal
8 abril 2014 01:00h
Acte de presentació de l'Informe CAT 2014 elaborat per Plataforma per la Llengua
ACN / Barcelona

Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l'Informe CAT 2014, un document que realitzem anualment per mostrar una panoràmica sobre la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran en la llengua. Entre altres aspectes, l’entitat ha lamentat 13 casos d’aquest 2013 de ciutadans "discriminats i vexats per funcionaris públics per emprar el català" als Països Catalans.

45,9 milions d’articles consultats a l’octubre de 2013

En l’apartat d'internet i noves tecnologies, es remarca el rècord històric de visites a la Viquipèdia en català: 45,9 milions d’articles consultats al mes d’octubre de 2013. Al desembre del passat any, es comptava amb 417.125 articles redactats. Així mateix, el domini .cat creix un 16% el 2013 arribant als 71.065 registres i més de 150.000 usuaris de Twitter s’han passat a la versió en català en any i mig.

El coneixement oral del valencià disminueix 13 punts

Plataforma per la Llengua indica que el coneixement oral del valencià disminueix 13 punts des de 1992, ja que en aquell any el 61,1% de la població sabia parlar valencià, al 2005 aquesta xifra va disminuir fins el 52,1% i al 2010 se situava en el 48,5% de la població. L’entitat apunta que "la manca d’una política lingüística normalitzadora del valencià per part de la Generalitat Valenciana ha tingut uns efectes molt negatius sobre el coneixement oral del català entre la població valenciana". Segons l’estudi, el català és la catorzena llengua més parlada i la setena més apresa entre els joves de la UE. Les dades de l'Eurobarometer sobre coneixement de llengües assenyala que  1'96% de la població europea entre 15 i 34 anys parla català i un 0,97% dels joves ha après el català com a segona llengua.

155 unitats escolars en valencià poden ser eliminades

Pel que fa a l’ensenyament, només set alumnes de 230.000 demanen ser escolaritzats en castellà a Barcelona en el curs 2013-2014. S’alerta que 155 unitats escolars en valencià seran eliminades o en perill de supressió per al curs 2014-2015. Es fa èmfasi en les més de 120.000 persones de les Illes a les manifestacions contra el decret que margina el català a l’escola.

Més lectors de llibres en català, però menys llibres editats

Pel que fa a la cultura i mitjans de comunicació, hi ha entre 2007 i 2012 més de 260.000 nous lectors de llibres en català. El total, 1.097.000 lectors, representa un 27,8% de les 3,8 milions de persones que llegeixen llibres a Catalunya. En aquest context, els llibres editats en català disminueixen un 19,2% l’any 2012 passant dels 13.383 títols del 2011 als 10.813 del 2012. Els tres diaris digitals en català més visitats, Ara, Nació Digital i Vilaweb, superen el milió d’usuaris únics mensuals, segons la OJD.

L'informe també fa èmfasi al fet que al País Valencià es podeu veure 36 canals de televisió en castellà d’àmbit autonòmic i estatal i cap en valencià després del tancament de Radiotelevisió valenciana. Segons Plataforma per la Llengua, això vulnera l’article 11.1 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries signat i ratificat per l’Estat, que garanteix que una ràdio o televisió de servei públic emeta en la llengua pròpia del territori.

Els espectadors de cinema en català augmenten un 7%, però l’oferta només un 1%
Respecte el cinema, els espectadors que assisteixen a sessions de cinema en català a Catalunya han crescut un 7,3% respecte l’any 2011. Tot i això, l’oferta de films en llengua catalana només ha passat del 3,5% el 2011 al 4,8% el 2012. Ben diferents són les dades sobre el teatre: el doble d’espectacles de teatre i dansa en català que en castellà l’any 2011 a Catalunya. Es diu també que el 57% dels ciutadans de Catalunya prefereix els productes culturals en català.

L’àmbit de la justícia, "un dels més deficitaris"

En l’apartat de justícia, Plataforma per la Llengua assegura que aquest àmbit és "un dels més deficitaris en la utilització de la llengua catalana". L’any 2012, segons l'informe, només el 12,7% de les sentències de Catalunya foren redactades en català. També s’apunta que només el 8% dels documents judicials són en català als jutjats de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Les pòlisses mercantils en llengua catalana també han disminuït un 62,6% des de 2008 fins a 2012. La Plataforma per la Llengua denuncia que les discriminacions lingüístiques greus de les administracions públiques han augmentat aquest 2013 i en denuncia 13 casos nous de ciutadans "discriminats i vexats per funcionaris públics per emprar el català: 9 al País Valencià, 3 a Catalunya i 1 a les Illes Balears. Els cossos de seguretat de l'Estat van estar implicats en 8 dels 13 casos i en 3 d’aquests, les víctimes van patir una agressió física. L’entitat recalca que "l’Estat espanyol és l’únic estat dels 32 de 'Espai Schengen que no reconeix com  oficials les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans".

Més de 10 milions de parlants

El català va superar per primera vegada els 10 milions de parlants l’any 2012, una xifra que representa el 72,5% de la població (adulta i població infantil de més de dos anys), i és la catorzena llengua més parlada de la UE. Entre els anys 2001 i 2011 la població que declara parlar la llengua catalana a Catalunya ha augmentat en 747.356 persones. L'informe fa referència al Cens de Població i Habitatges de l’any 2011 per indicar que 5.349.967 persones parlen la llengua catalana a Catalunya. Mentre, les persones que saben escriure en català a Catalunya augmenten en més d'1 milió als darrers deu anys arribant als quatre milions. Respecte el català al territori les mateixes dades del cens de 2011 apunten que les comarques amb una major proporció de persones que saben parlar català són la Terra Alta i el Priorat, on el 89,7% i el 88,9% de la població el parla. Per contra, les comarques on menys el saben parlar són la Vall d'Aran i el Baix Llobregat, amb el 63,6% i el 68% de persones residents que el parlen, respectivament.

Un 70% dels treballadors utilitzen el català

En l’apartat d’empresa i consum, més del 70% dels treballadors de Catalunya van dir el 2012 que utilitzaven la llengua catalana a la feina. Així mateix, tres de cada quatre PIMES de Catalunya usen el català per contractar i promocionar els treballadors, mentre que la meitat de les empreses propietat de les 40 persones més riques, segons la revista de Forbes l’any 2013, dels Països Catalans no tenen el web en català. L’estudi assenyala que Catalunya és la regió europea que distribueix més productes amb l’etiquetatge fora de la llei, ja que el 5 de març de 2014 es va acabar el termini per adaptar la Llei 3/1993 de l’estatut del consumidor que inclou el dret dels ciutadans de Catalunya a rebre l’etiquetatge en català.

Sobre l'acollida lingüística, segons les dades del cens de població i habitatges de 2011 130.594 dels 323.255 residents estrangers a Catalunya procedents del continent europeu declaren saber parlar en català. Amb les mateixes dades a la mà, la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya puja 21 punts als últims 10 anys arribant al 82,1%. El 36,3% de la població estrangera de Catalunya declara parlar el català en aquest cens del 2011. La Terra Alta (60,9%), el Berguedà (57,6%) i el Pla de l'Estany (57,1%) són les comarques on més estrangers saben parlar el català. Les comarques on el coneixement de català és més reduït entre els residents estrangers són la Segarra (30,9%), el Barcelonès (31,5%) i la Vall d'Aran (19,9%), tot i que en aquesta zona també es parla l’aranès.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next