L’escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa ha mort aquest dimecres a la nit a l’Hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isquèmic. Nascut a Barcelona el 30 d’octubre de 1926, era el nové fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va pertànyer a la darrera generació d’abans de la Guerra Civil que es va formar sota els principis de la renaixença cultural.
Pare del popular personatge de còmic Massagran, va traduir al català autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway i Nabokov. El més d’un centenar de novel·les que va escriure han rebut els principals premis literaris catalans, com ara el Víctor Català, el Sant Jordi, el Sant Joan i el Ramon Llull així com la Creu de Sant Jordi.
L’any 1945, Folch i Camarasa va començar els estudis de Dret i ho va compatibilitzar amb l’ajuda d’algunes feines, com ara la correcció de proves d’impremta per a l’editorial de Josep Janés i Olivé. Quan va començar el darrer curs universitari, va patir una tuberculosi pulmonar i va estar ingressat a una residència de Barcelona. Durant la malaltia va escriure El primer plet, la primera llarga sèrie de comèdies bonhomioses del seu copiós Teatre per a tothom, pensades per als grups teatrals d’aficionats.
Quan va acabar la carrera, va entrar a treballar a l’editorial Janés, on va es familiaritzar amb les tasques de traducció. El 1954 va publicar Camins de ciutat, la seua primera novel·la. Tres anys més tard, el 1957, va obtindre el premi Joanot Martorell amb la novel·la La maroma, l’inici d’una carrera com a narrador reconegut, que seria coronada amb els principals premis, com ara el Víctor Català amb La sala d’espera, el Sant Jordi amb La visita o el Sant Joan amb Testa de vell en bronze.
L’any 1959, Folch i Camarasa es va estrenar com a traductor al català, amb el Diari d’Anna Frank. A partir d’aleshores, amb el relaxament de la censura franquista, va traduir al català ficcions i assajos concebuts en anglés, en francés, en italià i, fins i tot, en espanyol, com són Un món feliç d’Aldous Huxley, l’Homenatge a Catalunya de George Orwell i diverses epopeies de Graham Greene. Ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els productes de caràcter més popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel).
L’any 1981 va escriure Sala de miralls, novel·la amb què va guanyar el premi Ramon Llull, i va iniciar la sèrie de còmics d’en Massagran, amb el títol d’Aventures extraordinàries d’en Massagran, adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins a l’any 2002 va publicar quinze àlbums. L’any 1991, després d’un llarg silenci, va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb el Manual del perfecte escriptor mediocre.
Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seua tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi “per la popularitat de la seua obra i per la seua extraordinària tasca com a traductor al català d’obres estrangeres”, i el Doctorat Honoris Causa que li va atorgar la Universitat Autònoma de Barcelona per la seua tasca de traductor.
