La participació directa de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, en l’assumpció dels pagaments i deutes de l’organització de la Fórmula 1 a València és el que al·lega l’Advocacia de la Generalitat a la jutgessa perquè no tanque la investigació, segons van avançar aquest dimecres l’Agència EFE i la Cadena Ser. Aquesta actuació la descriu el Tribunal de Comptes com “una operació prèviament orquestrada” perquè la Generalitat assumira els deutes d’una empresa privada.
En un document de deu fulls es descriu detalladament i cronològicament com es va prendre la decisió d’assumir el cànon de la Fórmula 1, els deutes de Valmor i la compra d’aquesta empresa privada per un euro, unes decisions que van suposar la pèrdua de milions d’euros que haurien d’haver revertit en serveis per a la ciutadania en plena crisi econòmica.
Diari La Veu ha tingut accés a l’escrit on s’argumenten els motius pels quals l’Advocacia s’oposa al tancament de la investigació de la Fórmula 1 contra Camps, decretada pel jutjat d’instrucció número 2 de València i que té obertes encara dues peces més sobre l’organització de la Fórmula 1. No només es demana la investigació a l’expresident de la Generalitat, sinó també respecte de la resta d’investigats que ja van ser apartats, com ara Belén Reyero, ja que va ser l’instrument essencial de Camps, des d’una postura d’absoluta rellevància en l’estructura de l’Administració valenciana.
També demana la unió de la peça principal a la segona, això és la compra de Valmor per la societat Circuito del Motor SA i la posterior fusió d’ambdues empreses. Aquesta operació va constituir la culminació del compromís de Camps d’assumir les pèrdues que va ocasionar l’organització de la Fórmula 1. L’Advocacia assenyala que el primer pas d’aquesta nefasta decisió va ser entregar a Valmor l’organització d’una competició per a la qual aquesta empresa no estava preparada ni esportivament ni econòmicament.
Per això es va haver d’acudir a una empresa pública de la Generalitat, Circuito del Motor y Promoción Deportiva SA, que es va fer càrrec de l’organització sense percebre cap retribució econòmica. Camps va ser conscient en tot moment, i així ho va manifestar l’aleshores vicepresident Vicente Rambla, segons consta en l’informe de la UDEF, on es recullen els informes de la situació que elaborava Reyero com a enllaç directe entre Camps i la Fórmula 1.
Pagament d’un cànon pels drets d’organització
La segona fita d’aquest compromís personal de Camps va ser l’assumpció del pagament d’un cànon pels drets d’organització a la Formula One Administration (FOA) per part de l’empresa pública de la Generalitat Sociedad de Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana (SPTCV), segons va declarar al jutjat en aquesta causa Vicente Rambla.
A més, hi consta la declaració escrita de Bernie Ecclestone, on reprodueix el correu electrònic de Reyero de maig de 2009, en què dona compte que el govern valencià pagaria el cànon de 2009 a causa dels problemes financers que hi havia. És més, parlant en nom de Camps, Reyero li deia que la Generalitat volia ser responsable de pagar el cànon i de les obligacions administratives, res més.
Ecclestone va respondre que aquesta desinteressada i deliberada assumpció de responsabilitats era contrària al dret anglés. I, segons l’Advocacia, tampoc no està d’acord amb la normativa espanyola. És per això que va entrar la Sociedad de Proyectos Temáticos com a copromotora de la Fórmula 1, amb la particularitat que les obligacions assumides no tenien cap dret o contrapartida.
Aquest compromís perquè l’Administració assumira les pèrdues va ser exigit per l’aleshores president de Bancaixa, José Luis Olivas, en una reunió celebrada al despatx de Camps al Palau, el 23 de febrer de 2007, casualment, segons va documentar Reyero com a assessora del oresident. Aquest compromís va intentar plasmar-se en l’esborrany d’un conveni, segons consta en les actuacions.
Camps, responsable directe
L’Advocacia també aporta l’argument del Tribunal de Comptes en l’acta de liquidació provisional prèvia a l’exigència de responsabilitats comptables de 2015. En aquest document s’assenyala la responsabilitat directa de Camps en la decisió d’interposar l’empresa Valmor Sports entre la Fórmula 1 i l’empresa pública Circuito del Motor, sabedor que no estava capacitada.
És més, formalment es va pactar que Valmor abonaria una contraprestació pels serveis del Circuito del Motor, però mai no es va pagar cap factura ni tampoc l’empresa Circuito la va exigir. Així, va continuar organitzant la prova any rere any sabent que no cobraria res, mai, segons assenyala l’Advocacia. Així ho destaca també l’informe de la Sindicatura de 2011.
En l’acta de liquidació es dona compte de la firma del contracte de 31 de juliol de 2009, on s’alliberava Valmor Sports de la seua principal obligació financera, que era el pagament de l’elevat cànon. Rambla va manifestar que sense l’aprovació de Francisco Camps i de Gerardo Camps no s’hauria adoptat aquesta decisió.
El resultat va ser que la Generalitat, a través de Sociedad Proyectos Temáticos, va abonar el cànon a la FOA per 24 milions de dòlars en 2010 i de 32,6 milions de dòlars en 2011.
Una actuació “al marge de tot procediment administratiu”
Camps havia demanat l’arxivament d’aquesta investigació basant-se en el fet que no s’havia alçat a Bankia de la seua condició d’avalista. Tanmateix, l’Advocacia insisteix que l’actuació de Camps es va fer al marge de tot procediment administratiu i que el Tribunal de Comptes considera que va ser “una operació prèviament orquestrada perquè la Generalitat assumira els deutes que generara l’organització” de la competició, com consta en la reunió del 23 de febrer de 2007 entre Camps i Olivas.
Respecte a l’acta de liquidació provisional de Valmor, destaca la compra d’aquesta empresa per part de Circuito del Motor per valor d’un euro. En realitat, s’estaven comprant els deutes acumulats.
L’Advocacia descriu les reunions entre Reyero i la representant de Valmor, inclòs el viatge de Camps a Londres, per a evidenciar la intervenció directa de l’expresident de la Generalitat en la decisió de comprometre tot el sector públic autonòmic en un negoci que se sabia ruïnós i per al qual s’eludiren deliberadament els controls més rigorosos de l’Administració de la Generalitat interposant societats públiques sobre les quals no va haver-hi cap control ni fiscalització, ni de la Generalitat ni de l’Advocacia.
