“S’ha avançat molt els últims anys. La immersió lingüística està avalada internacionalment. Tots veiem que aquest és el model que hem de continuar seguint però potser falta un ús real de més qualitat fora de l’aula”. Així de clara és Mariona Casas, organitzadora del IV Simposi sobre l’ensenyament del català d’aquest cap de setmana passat i professora del departament de Filologia i Didàctica de la Llengua Catalana i la Literatura de la Universitat de Vic. Aquesta és una de les conclusions del simposi que ha explicat al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra. Assegura que “la immersió lingüística és una estratègia que sí que s’ha reconegut, amb les recerques i les experiències que hem anat veient en aquest congrés, que és útil i eficaç”, però encara “hi ha un nivell insuficient de l’ús real de la llengua fora de l’escola”.
Casas explica que el simposi es fa cada deu anys, i en aquests trenta anys la situació de l’ensenyament del català “ha evolucionat molt” però que aquest model educatiu busca que els alumnes que no tenen la nostra com a llengua materna “puguen començar a desenvolupar la competència conversacional, que és la base que després els ha de permetre incorporar-se a la competència acadèmica”. Vol dir que la immersió no ho és tot: “Observem que hi ha altres elements sociolingüístics que hi influeixen; quan un adolescent que no té el català com a primera llengua l’ha après a l’escola, que l’utilitze o no l’utilitze depèn de la seua actitud lingüística en vers el català, del seu entorn i d’altres elements que fugen de les qüestions estrictament acadèmiques”.
El simposi, que “ha estat un èxit aclaparador”, hi han assistit 300 persones i s’hi han fet 113 comunicacions, planteja solucions. I, en aquest cas, la solució passa pels mestres. Segons Mariona Casas, s’ha conclòs que “cal repensar la formació inicial dels futurs mestres per garantir que són models de llengua, que poden ajudar a millorar aquest ús real i aquesta qualitat lingüística dels usuaris de la llengua”.
FULL DE RUTA
Si a l’obertura del simposi hi va participar el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a la cloenda hi ha assistit la consellera catalana d’Ensenyament, Irene Rigau. Casas explica que ha sigut una oportunitat per traslladar-li directament aquestes conclusions i que “hi està d’acord”, i que “el model propi d’ensenyament del català en l’entorn plurilingüe ha de ser aquest que estem portant a terme hui en dia, que parteix del català com a llengua normal de l’ensenyament” en una realitat plurilingüe com la de hui en dia. I també, partint de la idea que és “l’eina vehicular a través de la qual es construeix el coneixement”, Casas defensa que tots els mestres han de ser conscients que, a més d’ensenyar la matèria que ensenyen, ensenyen llengua. Així mateix, recalca que s’ha d’aconseguir que “l’alumne veja que el català no només és una eina que li ha de servir dins de l’escola”. De fet, assegura que els alumnes nouvinguts que van als centres de normalització lingüística, “tenen el convenciment que aprendre el català i utilitzar-lo els ajudarà a obtenir una feina, a relacionar-se millor amb l’entorn i, per tant, és una eina de cohesió social”.
A part d’aquesta mancança diagnosticada al simposi, Mariona Casas en cita una altra que també és estructural: “Hi ha una escassa presència de la literatura en l’ensenyament de la llengua, quan la literatura i el creixement cultural són una cosa que hauria d’anar de bracet amb l’ensenyament de la llengua”. I a més, també insisteix que veient la conjuntura d’atacs continuats al català de forma territorialitzada, “caldria que tinguérem clara la unitat de la nostra llengua”.
