La 22a International Conference on General Relativity and Gravitation i la 13a Edoardo Amaldi Conference on Gravitational Waves han escollit com a seu la ciutat de València per a aïllar la ‘x’ de moltes de les qüestions que va llançar Stephen Hawking abans de morir. Per exemple: És la relativitat general la teoria correcta de la gravetat? Com es comporta la matèria sota densitats i pressions extremes? Com d’abundants són els forats negres de massa estel·lar? Quin és el motor central que produeix els esclats de rajos gamma? Què succeeix quan un estel massiu col·lapsa?
En paraules de Hawking, les ones gravitatòries “ofereixen una forma completament nova de mirar l’Univers; el descobriment del senyal GW 150914 és la primera detecció d’un sistema binari d’un forat negre i la primera observació de les ones gravitatòries produïdes en la fusió dels forats negres”. De moment, són ja quatre els senyals anunciats procedents de la col·lisió de forats negres d’origen estel·lar a distàncies cosmològiques de la mà dels detectors LIGO-Virgo. Aquestes deteccions seran un dels temes fonamentals del congrés, en el qual també participaran els directors dels detectors LIGO, Virgo, KAGRA i LIGO-India.
Actualment no existeix una aplicació immediata de les ones gravitatòries
El rei Felip VI serà el president d’honor de la reunió més important sobre ones gravitatòries, que se celebrarà a València del 7 al 12 de juliol de 2019. El congrés està gestionat per la Fundació ADEIT i tindrà lloc al Palau de Congressos de València. Durant l’esdeveniment es preveu la participació dels tres científics guardonats amb el Premi Nobel de Física 2017 pel seu estudi sobre les ones gravitatòries: Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish. Tots ells van ser peça clau per a l’engegada del detector LIGO als Estats Units i la detecció d’aquestes ‘arrugues de l’espai-temps’ que fa un segle va vaticinar Einstein.
La direcció de l’esdeveniment va a càrrec dels catedràtics de la Facultat de Física de la Universitat de València José Antonio Font i José Navarro, aquest últim també investigador a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC). Els directors expliquen que actualment no existeix una aplicació immediata de les ones gravitatòries. El que sí que és cert –assenyalen– és que el disseny i la construcció dels detectors LIGO i Virgo, a més dels esforços per a comprendre les característiques dels senyals d’aquestes ones, han proporcionat avanços científics i tecnològics en camps com el de la informàtica; l’òptica; els sistemes làser; les ciències dels mesuraments clàssics i quàntics; la metrologia espai-temporal d’alta precisió; l’òptica quàntica; la ciència i tecnologia espacial; la geologia i la geodèsia; la ciència i tecnologia dels materials; la criogènia i electrònica criogènica; l’anàlisi de grans volums de dades, i el desenvolupament de mètodes matemàtics i numèrics per a la física teòrica i aplicada.
