Per una alimentació basada en productes locals

Cal reduïr els impactes ambientals amb adaptació al nostre entorn
2 gener 2013 01:00h

Andrés Ortolà /València /RedactaVeu

Així mateix, està caracteritzat per no respectar els temps de descans en els mitjans que són objecte d'un superaprofitament desordenat, desmesurat i artificiós que lluny de permetre la recuperació del medi el sobreexplota i contamina amb utilització de productes químics (fertilitzants, pesticides) que contaminen la producció (pròpia i de les rodalies, al seu cas, amb mètodes, inclós, orgànics o ecológics) els sòls i les aigües superficials i subterrànies.

Així, es distingeix entre llocs:
- d'obtenció de la matèria primera agroalimentària.
- de modificació i sobreenvasat.
- de venda (supermercats, grans superfícies).
- de consum de productes.

Amb aquest sistema industrial són diferents i allunyats els llocs entre si, contrariant la idea de consum de productes locals. Aquest consum dels anomenats productes "quilomètrics" (per les grans distàncies que recorren des de l'obtenció inicial fins al seu consum final) és una mostra:

- de l'intent d'homogeneïtzació en els hàbits de consum amb situacions de monocultiu intensiu que impossibiliten l'autoabastiment de la població agrícola.

- d'ineficiència energètica que utilitza desmesuradament el petroli, que és un recurs cada vegada més escàs, no renovable i extremadament conflictiu i contaminant.

- d'una agricultura clarament transnacional que, saltant per damunt dels circuits locals i curts de producció-distribució-consum, potència un fluix d'aliments creixents a escala planetària que comporta impactes socials i ambientals terriblement evidents.

- de reiterats re/sobre/envasats dels productes.

- de l'orientació cap a mercats llunyans de l'agricultura i la ramaderia amb diferents implicacions com elecció de varietats vegetals que millor s'adaptin al transport, a la manipulació industrial o a la conservació (descartant la gran biodiversitat agrícola, per eixemple) passant per models de producció, a gran escala, que lluny d'aconseguir reduir costos (econòmics, socials i ambientals), potencien reiterats sistemes d'envasat i de conservació que utilitzen gran quantitat d'energies i, per tant, emeten gasos d'efecte hivernacle, entre altres impactes ambientals.


Cal canviar al 2013 i següents. Açó també és fer país.


Andrés Ortolà-jurista ambiental

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next