La Justícia investiga el 'Billy el Niño' valencià per les tortures comeses en 1971

Un jutjat de València admet a tràmit per primera vegada a l'Estat una querella contra la policia del franquisme

El Jutjat d'Instrucció número 1 de València ha admés a tràmit, en un context de crims contra la humanitat, una de les sis primeres querelles que s'han presentat davant els tribunals valencians per tortures de la policia del franquisme. Així figura en una interlocutòria del passat 28 de desembre a què ha tingut accés Europa Press. Amb aquesta decisió, es tracta de la primera vegada que s'investiguen a l'estat espanyol les tortures de la Brigada Politicosocial.

El jutjat ha decidit investigar els fets relatats en la querella i, entre les diligències acordades, ha remés un ofici a l'Arxiu Històric Nacional (Centre Documental de Memòria Històrica) perquè remeta tots els documents existents en els seus fons relatius al querellant i, en concret, els concernents a la seua detenció com a membre del Partit Comunista d'Espanya; també, les resolucions judicials dictades per la Jurisdicció d'Ordre Públic sobre el querellant i les seues estades a la presó.

Des de la Plataforma de Suport a la Querella Argentina - Acción Ciudadana contra la impunidad del franquismo PV han indicat en un comunicat que aquesta querella s'emmarca en "la campanya de presentació d'aquest tipus d'accions penals a tot l'estat espanyol a fi de denunciar davant els tribunals espanyols els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista" i han subratllat que ja són un total de 18 querelles presentades a Madrid, Oviedo i València.

"Revertir la impunitat"

Per a aquesta associació, la resolució judicial representa "una fita important per a revertir la situació d'impunitat que, fins hui, manté l'estat espanyol en relació amb la falta d'investigació dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista; política d'impunitat que tan durament ha sigut criticada des de diferents instàncies internacionals, entre d'altres, el Consell de Dret Humans de les Nacions Unides".

"Encara que tard, és el moment que per fi l'Estat reconega a les víctimes de la dictadura franquista els drets que els assisteixen: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició", celebren des d'aquesta entitat.

Així mateix, han sostingut que aquesta resolució judicial "ha d'animar que altres jutjats i tribunals espanyols en dicten altres d'acord al Dret Internacional dels Drets Humans" i que, "evidentment, la Fiscalia General de l'Estat modifique el criteri mantingut fins a hui en relació amb la tramitació d'aquestes causes penals donant suport a la seua investigació i l'enjudiciament d'aquestos crims".

Des de la plataforma han expressat el seu "ànim" davant l'inici d'aquesta investigació i han ratificat la seua decisió de "continuar treballant en aquesta direcció a fi de fer trencar amb la impunitat del franquisme i aconseguir el ple reconeixement de les víctimes del franquisme".

Un total de sis querelles per tortures a València

El passat 3 de desembre es van presentar als tribunals de València les primeres querelles per tortures patides a la Prefectura de la Policia d'aquesta ciutat durant la dictadura franquista. José, Juan José, Vicent, Luis, Pedro i Mariano van ser detinguts a València en 1971 durant un dels estats d'excepció declarats pel franquisme; sis militants del Partit Comunista que van ser torturats "entre 15 i 20 dies per Benjamín Solsona Cortés, membre de la Brigada Politicosocial". Després de ser sotmesos a interrogatoris, vexacions i tortures, van ser traslladats a la presó Model de València acusats d'associació il·lícita i propaganda il·legal.

Així, els seus escrits apunten l'expolicia Benjamín Solsona Cortés, l'únic que queda viu dels cinc que van apallissar aquestos detinguts i que ara serà investigat. L'advocat de la cooperativa El Rogle Guillermo Noguera, un dels responsables d'assessorar els querellants, es va referir a l'expolicia Solsona com "el Billy el Niño valencià", citant a la vegada un article de Vicent Galiana, un dels tècnics de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme impulsada per la Diputació de València. A més, Noguera va descriure com el torturador "gaudia del mal que feia, del sadisme".

En desembre també es van incorporar 560 valencians a la coneguda com a Querella Argentina. D'aquesta manera, els familiars de les fosses de Paterna busquen en la justícia internacional "els drets que se'ls neguen ací".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat