Els Debats del Magnànim aborden el populisme, la crisi del lloguer, el mite de la transició i les astrònomes silenciades

Els francesos Michel Maffesoli i Sophie Baby, els estatunidencs David Madden i Dava Sobel i el xilé Cristóbal Rovira seran els protagonistes de les xarrades durant el primer trimestre de 2019
/ València
9 gener 2019 01:00h
Tots els Debats del Magnànim –a les 19 hores– són d\'accés lliure i gratuït fins a completar l\'aforament.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació anuncia una programació potent i atractiva amb cinc Debats del Magnànim per al primer trimestre de 2019 que començarà amb el sociòleg francés Michel Maffesoli el 16 de gener, qui parlarà sobre 'Llibertat i control social'.

En febrer visitaran València el professor de la London School of Economics David J. Madden, qui analitzarà el problema de l'habitatge el 6 de febrer, i la historiadora parisenca Sophie Baby, qui dissertarà sobre 'La transición violenta' el 28 de febrer. Tancaran la programació del trimestre la divulgadora nord-americana Dava Sobel –L'univers de cristall, el 5 de març– i el debat que sota el títol de 'Populisme' realitzarà el politòleg xilé Cristóbal Rovira l'11 de març.

El director del Magnànim, Vicent Flor, ha considerat que "en moments de confusió i incertesa com el que vivim són més necessaris que mai el debat i la reflexió pausada. Només pensant i només debatent podrem escapar de la tirania de l'immediat i de tanta opinió irreflexiva. Un dels nostres objectius és contribuir a fer que València siga un espai de reflexió i d'intercanvi d'idees". Tots els Debats del Magnànim –a les 19 hores– són d'accés lliure i gratuït fins a completar l'aforament.

El primer debat de 2019 serà amb el sociòleg francés Michel Maffesoli (Herault/Erau, França, 1944), un dels referents internacionals de la sociologia de la vida quotidiana, que ha aportat una mirada penetrant a la contemporaneïtat molt atenta a fenòmens actuals com ara l'impacte de les xarxes socials o l'ús de l'emoció en la política. Maffesoli visitarà València el 16 de gener per a dissertar sobre 'Llibertat i control social'. El sociòleg serà presentat per Vicent Flor i l'acte tindrà lloc al MuVIM. La intervenció serà en francés amb traducció simultània al valencià.

La gentrificació, la pujada de lloguers, els desnonaments, l'especulació, els joves que no poden independitzar-se i la crisi de la vivenda. El 6 de febrer, al Col·legi Major Rector Peset, tindrà lloc el debat a càrrec de David J. Madden (Nova York) amb el títol 'En defensa de l'habitatge'. El sociòleg novaiorqués és coautor, junt amb Peter Marcuse, del llibre que amb aquest mateix títol realitza una anàlisi històrica dels orígens del "problema" de la vivenda i les estratègies de l'Estat per a solucionar-lo, del concepte d'alienació residencial, el procés de mercantilització de l'habitatge en el marc de la política neoliberal i de les estratègies de resistència possibles per a fer front a aquest procés i defensar el valor social de l'habitatge. El debat serà presentat per Iñaki Vallejo, activista de la PAH i regidor de Castelló en Moviment en la capital de la Plana Alta. La intervenció serà en anglés i els assistents disposaran de traducció simultània al valencià.

Sophie Baby, professora d'Història Contemporània de la Université de Bourgougne, protagonitzarà la sessió d'Els Debats del Magnànim del 28 de febrer, que amb el títol La transición violenta se celebrarà a la sala d'actes del MuVIM i serà presentada pel professor d'Història Contemporània de la Universitat de València Ferran Archilés. El pas del Franquisme a la Democràcia és objecte de disputa entre les interpretacions que se'n fan des de diferents ideologies, però el que sembla fora de qualsevol dubte és que la Transició espanyola va ser qualsevol cosa menys pacífica, com ha demostrat Baby amb el seu llibre 'El mito de la transición pacífica. Violencia y política en España (1975-1982)', publicat en 2012 en francés i recentment traduït al castellà. ETA va ser sens dubte el grup més mortífer, però no es poden obviar les accions de l'extrema dreta, responsable de 67 assassinats, o la violència de les forces de seguretat de l'Estat, que va causar 178 morts, la mitat d'ells simples manifestants o vianants. La intervenció serà en castellà.

Dava Sobel (Nova York, 1947), coneguda reportera i divulgadora científica nord-americana, és autora d'obres com La filla de Galileu, La longitud, Els planetes o, més recentment, L'univers de cristall, sobre el qual versarà el debat del 5 de març. Amb aquest llibre Sobel ha tret a la llum la història de les dones que a partir de mitjans del segle XIX van començar a treballar per a l'observatori de Harvard interpretant les plaques de cristall resultats de les observacions que cada nit realitzaven els astrònoms. Al llarg de dècades van realitzar extraordinaris descobriments com els de Williamina Fleming, una escocesa contractada inicialment com a criada que va identificar deu noves estreles i més de tres-centes variables, o Annie Jump Cannon, qui va dissenyar un sistema de classificació estel·lar que encara és utilitzat pels astrònoms de tot el món. El debat es realitzarà al saló d'actes del Museu de les Ciències Príncep Felip i serà presentat per Vicent Martínez, director de l'Institut de Ciències Fisiconaturals del Magnànim i catedràtic d'Astronomia d'UV. El públic assistent disposarà d'un servei de traducció simultània anglés-valencià.

El debat sobre 'Populisme', a càrrec del politòleg xilé Cristóbal Rovira Kaltwasser tancarà l'11 de març la programació del primer trimestre al Magnànim. L'acte, que se celebrarà al Col·legi Major Rector Peset, servirà també per a presentar el llibre Populisme. Una molt breu introducció, escrit pel mateix Rovira amb Cas Mudde. L'obra, traduïda al valencià pel Magnànim de l'edició anglesa original d'Oxford University Press, intenta oferir una guia ràpida del populisme en la teoria i en la pràctica, intentant establir què és realment el populisme, qui en son els líder i quina és la relació entre populisme i democràcia. Al llibre, Rovira i Mudde defineixen el populisme com una ideologia que divideix la societat en dos bàndols antagònics, el "poble pur" enfront de "l'elit corrupta", i que privilegia la "voluntat general del poble", tot il·lustrant la plasmació pràctica d'aquesta ideologia revisant moviments com el Tea Party, els populismes de dreta europeus o les dictadures populistes d'esquerra en Amèrica Llatina, aprofundint en el perfil de personatges com Perón, Le Pen, Berlusconi, Sarah Palin o Chávez. Els autors analitzen també els efectes de la presència, cada dia major, del populisme en la política democràtica. Oscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la UV, presentarà i conduirà el debat, que es farà en castellà.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next