Les sales del Museu de Prehistòria de València sumen, en alguns casos, més de 24 anys. L’espai més antic, el que acull l’empremta paleolítica al territori valencià data de 1995. No s’havia renovat mai i després de més de dues dècades tant els materials com les investigacions al voltant de les societats caçadores i recol·lectores han evolucionat. L’equip de professionals del centre expositiu depenent de la Diputació de València va idear el projecte museístic per a rejovenir la zona, una empresa –la mateixa que ha executat el projecte del Museu Arqueològic Nacional– ha concretat en paper el projecte museogràfic i ara han arrancat les primeres obres per a canviar la cara al museu.
Durant un mes, la sala dedicada al paleolític es buidarà i els materials s’embalaran. Tot i això, el Museu de Prehistòria, que compta amb dues plantes –la baixa dedicada a les exposicions temporals; la primera a la prehistòria i la història dels diners, i la segona a la cultura ibera i el món romà– continuarà obert i s’oferirà als visitants una selecció del paleolític perquè no es trenque el relat i la seqüència temporal. La previsió, segons apuntava aquest dijous el museu en un comunicat, és que l’11 de febrer puguen començar les obres per a renovar i actualitzar la mostra de les societats caçadores i recol·lectores.
L’actuació que es farà sobre la zona dedicada al paleolític actualitzarà la manera d’exposar els fons del museu, els vitralls, la il·luminació, la cartelleria, però sobretot, “calia actualitzar” l’exposició, defensava la directora del Museu de Prehistòria, María Jesús de Pedro. “En 24 anys que duu obert el museu s’han fet noves excavacions”, indicava de Pedro, unes investigacions en nous jaciments al País Valencià que “no queden recollits” al centre expositiu, com ara els recents descobriments fets a l’Abric de la Quebrada, a Xelva (la Serrania), per això, quan s’inaugure, el visitant podrà conéixer de manera actualitzada els primers anys prehistòrics.
La previsió és que l’obra acabe en estiu i que s’inaugure durant el segon semestre d’aquest any. Això no obstant, la reforma només afecta la part dedicada al paleolític, de manera que des del neolític fins a l’edat dels metalls, l’exposició seguirà mostrant-se seguint el projecte museogràfic del 95. “Hem començat per la part més vella”, destaca la directora del Museu de Prehistòria a aquest diari, però, “desitgem que es faça en tota la planta. Quan s’acabe amb el paleolític, seguir amb el neolític i l’edat dels metalls”, apuntava, perquè “l’estimació és continuar” actualitzant tot el fons, completant les peces del fons del museu amb les noves descobertes als jaciments valencians. Ara bé, el ritme de renovació estarà supeditat als pressupostos de la Diputació de València.
La primera planta, on es troba la prehistòria, data de 1995, mentre que la sala dedicada a Roma i la cultura ibèrica i els visigots es va inaugurar en 2003 i la dedicada a la història dels diners és de 2009, per tant, “estan encara actualitzades”, assenyalava de Pedro. Tanmateix, emfatitza que el més idoni seria continuar amb la regeneració dels espais, dels més antics als més nous, per a mantindre els fons exposats tan actualitzats com siga possible i amb les condicions tècniques més adients.
