La sentència admet que recopilar les dades de les telefonades durant dos anys és útil per lluitar contra el terrorisme però considera que la llei europea vulnera amb “especial gravetat” el dret a la privacitat i a la protecció de dades personals. La normativa es va forjar l’any 2006 per millorar la seguretat després dels atacs terroristes de l’11M a Madrid i de l’atemptat al metro de Londres.
La sentència del tribunal de la UE assenyala que la directiva europea és una “ingerència de gran magnitud i especial gravetat dels drets fonamentals de respecte a la vida privada i a la protecció de dades personals”.
Recorda que la lluita contra el terrorisme no pot encobrir drets fonamentals i que cal trobar la proporció adequada entre seguretat i privacitat. En aquest sentit, critica que la directiva va més enllà del que és necessari i no fixa cap criteri objectiu per garantir que les autoritats només puguen accedir a aquestes dades quan els clients siguen sospitosos d’algun delicte. També critica que les operadores poden emmagatzemar la informació fora del territori de la UE.
Informació “massa” precisa de la vida quotidiana
El tribunal assenyala que les dades sobre telefonades, enviament de SMS, correus electrònics i connexions a Internet, permeten saber amb quina persona, de quina manera, amb quina freqüència i des d’on s’està comunicant un abonat. Un conjunt de dades, subratlla la sentència, que “poden proporcionar indicacions molt precises sobre la vida privada de les persones, com els hàbits de la vida quotidiana, els llocs de residència permanents o temporals, els desplaçaments diaris, les activitats realitzades, les relacions socials i els mitjans socials freqüentats”.
La llei obliga les operadores de telefonia i d’Internet a conservar totes aquestes dades entre sis mesos i dos anys, depenent dels estats.
L’origen, l’atemptat al metro de Londres
La directiva que ha invalidat el Tribunal Europeu de Justícia es va forjar l’any 2006, després dels atacs terroristes de l’11M a Madrid, l’any 2004, i de l’atemptat al metro de Londres del 2005. La sentencia invalida del tot aquesta llei a nivell europeu, però no als estats membres, que ara hauran de decidir si segueixen obligant les companyies a emmagatzemar tota aquesta informació o si modifiquen la llei. No obstant això, qualsevol ciutadà podria recórrer als tribunals les normes estatals al•legant la sentència del Tribunal de Justícia de la UE.
A nivell comunitari, fonts de la Comissió Europea asseguren que caldrà començar de zero i que, per tant, la nova llei l’haurà de dissenyar l’executiu que isca de les eleccions europees del 25 de maig.
“La Comissió Europea avaluarà ara amb cura el veredicte i el seu impacte”, ha dit l’eurocomissària Cecilia Malmström, al temps que recorda que la sentència confirma les conclusions “critiques” amb aquesta norma d’un informe elaborat per la CE l’any 2011, on l’executiu ja va detectar problemes de “proporcionalitat”.
Per la seua banda, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha reclamat a la CE que presente una nova proposta que “respecte en tots els detalls les garanties previstes a la Carta de Drets Fonamentals europeus”.
