Hores després que es fera públic l’anunci en diversos mitjans, María José Català va fer les primeres declaracions com a candidata del PP a l’Alcaldia de València aquest dijous. Amb un somriure d’orella a orella, tranquil·la i amb la serenitat que la caracteritza va donar alguns detalls del que serà el seu projecte polític per a desallotjar Joan Ribó del consistori valencià. Entre ells es troba “l’herència” de la seua antecessora Rita Barberá. Així, l’actual portaveu adjunta dels populars a les Corts va elogiar la seua tasca com a punt de partida del seu full de ruta, i també ho va fer Isabel Bonig: “Ha sigut la millor alcadessa d’Espanya”.
Vint-i-quatres hores després que Bonig i Català enaltiren la figura de la qui va ser alcaldessa de la capital del Túria durant 24 anys, la seua família no va dubtar a criticar-les durament a través d’un comunicat. Així, l’entorn de Barberá considera que la formació conservadora només es recorda de la seua trajectòria política per a fer un “ús electoralista”. “El llegat de Rita Barberá és patrimoni únic i exclusiu de tots els valencians que li van atorgar l’honor de dirigir-los durant 24 anys i no de cap partit, i en cap cas pot ser del Partit Popular, que la va abandonar, maltractar i expulsar de les seues files”, recull el comunicat.
Aquest comunicat, sens dubte, desllueix l’acte previst aquest dissabte a València encapçalat pel president del PP, Pablo Casado, on oficialitzarà les candidatures municipals i autonòmiques per a les pròximes eleccions del mes de maig ja anunciades, en què la presència de dones és alta. Així, sumada a la de Català, l’aspirant a conquerir l’Alcaldia de Castelló és Begoña Carrasco i a la Presidència de la Generalitat, Isabel Bonig. L’únic home és l’actual alcalde d’Alacant, Luis Barcala, qui s’ha ocupat d’aquest consistori en els últims mesos de la legislatura després de la dimissió de Gabriel Echávarri i de la polèmica votació en què la trànsfuga Nerea Belmonte va impedir que els socialistes continuaren en el poder.
La indignació de la família de Barberá va lligada al tracte que li va donar el seu partit en els seus últims mesos de vida. La seua imputació en un dels majors casos de corrupció del País Valencià –com és el cas Taula la investigació del qual continua oberta als tribunals i també a les Corts– va significar que gran part del partit la marginara i quedara oblidada. De fet, tant Bonig com Català van votar a favor una resolució que va emetre el parlament valencià perquè Barberá abandonara l’escó que tenia al Senat. Aquesta votació fins i tot la va recordar aquest divendres la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en la roda de premsa posterior al ple del Consell.
“Rita Barberá va acabar els seus dies integrada en el Grup Mixt del Senat d’Espanya, molt lluny del Partit Popular, per decisió d’aquesta formació política. És de lògica justícia que el PPCV s’oblide de passejar el cadàver de Rita Barberá amb tan espuris objectius posant fi a tan lamentable situació”, asseveren els familiars de l’exalcaldessa Barberá.
Primera garrotada
Si alguna cosa sap Català és que la política és un món molt complex i que cada decisió no es troba exempta de crítiques. Ho va comprovar especialment durant la seua etapa com a consellera d’Educació, en què dia rere dia la comunitat educativa va protestar contra les seues mesures. I encara que la seua candidatura ha estat en general vista per la premsa i per gran part de la classe política com una “opció encertada”, el dur comunicat de la família de Barberá ha suposat la primera garrotada per a Català en aquesta nova fase política que afronta.
Així, la candidata popular no té un context favorable per a desenvolupar la seua campanya electoral, atés que nou dels deu regidors actuals del seu partit es troben imputats pel cas Taula. L’absència d’un líder durant aquesta legislatura que fera una forta oposició al govern de la Nau és un altre hàndicap que haurà de superar. De fet, la primera tinent d’alcalde, la socialista Sandra Gómez, no va tardar ni un segon a qüestionar aquesta candidatura pel fet que València no és la ciutat natal de Català.
