Els huit membres de la campanya ‘Defensem els drets humans’ imputats per participar en la campanya del moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra la participació del cantant Matisyahu en el festival Rototom de 2015 s’han acollit aquest dilluns al seu dret a no declarar al jutjat. Els huit activistes –cinc valencians i tres catalans– han acudit a la Ciutat de la Justícia de València, on estaven citats a declarar com a investigats dins de la fase d’instrucció de la querella presentada per una associació contra ells pels suposats delictes de coacció i incitació a l’odi.
L’agost de 2015, l’organització del Rototom Sunsplash va rectificar i va convidar de nou Matisyahu a actuar després d’haver anul·lat la seua actuació per una campanya de “boicot” i va haver de demanar disculpes després de reconéixer la seua “equivocació”. El festival reggae va anunciar la seua rectificació després d’una onada de reaccions de condemna contra la cancel·lació d’aquesta actuació, que es va produir arran d’una campanya iniciada per l’organització BDS.
Aquest dilluns, a l’eixida del jutjat, una d’aquestes huit persones investigades, Inma Milán, ha explicat que s’han negat a declarar perquè pensen que “participar d’aquesta acusació” és entrar al joc dels denunciants d'”instrumentalització d’una causa política legítima i no violenta”. En la seua opinió, la querella pot respondre a “un intent de dissuadir l’activisme proPalestina i solidari, i l’activisme que defensa els drets humans”. A més, ha defensat que en aquest cas van seguir els protocols que s’apliquen “en tots els boicots culturals a tot el món”.
Així, Milán ha explicat que primer es va parlar amb el festival reggae Rototom de Benicàssim per a demanar que no contractara aquest artista després d’haver justificat “crims de guerra” contra el poble palestí i, posteriorment, es va fer una campanya pública de la ciutadania amb aquest mateix objectiu. Ha considerat que acusar-los per això de coacció i incitació a l’odi suposa “una interpretació molt ambigua i molt àmplia”, i ha defensat que van fer “ús de la llibertat d’expressió per a una campanya legítima” de suport al moviment BDS i de defensa dels drets humans.
Un altre dels activistes investigats, Carlos Marcos, ha assenyalat que l’acusació “no representa el col·lectiu jueu” i és una associació de la qual no coneixien la seua existència ni saben “qui està darrere”, per la qual cosa no se sentien “amb el deure de declarar”. Així mateix, ha defensat que el BDS és un moviment “legítim” i “pacífic”.
L’advocat Joan Bertomeu ha assegurat que els arguments de la querella són “bastant difusos” i es basen en “molts tuits”, i ha afegit que pensen que l’acusació popular “no representa ningú”. “Simplement ací hi ha un intent d’utilitzar el procediment penal per a coartar la llibertat d’expressió, tot moviment que siga solidari amb Palestina i el BDS en el seu conjunt”, ha assenyalat Bertomeu. L’advocat ha indicat que aquest procés es va iniciar a finals de 2016 i que, des d’aleshores, l’acusació popular l'”ha mantingut viu en tot moment” aportant documents “sense un contingut clar” i recursos amb l’objectiu, al seu judici, de “col·lapsar” el procés. Els activistes han explicat que esperen que la Fiscalia sol·licite l’arxivament de la causa, perquè entenen que “no se sosté”, i han agraït les mostres de solidaritat rebudes.
