Una mare i un fill demanen un habitatge econòmic per a poder deixar el traster on viuen a València

La família viu en un habitacle de pocs metres per no poder costejar el lloguer d'una vivenda digna
/ València
14 gener 2019 01:00h
La dona va haver de deixar el seu pis el passat mes d\'octubre per no poder assumir el pagament del lloguer.

Un traster d'uns cinc metres quadrats situat en un barri de València és l'únic sostre sota el qual poden protegir-se des del mes d'octubre passat una dona de 66 anys i el seu fill de 33, que pateix una discapacitat mental, ja que no poden pagar el lloguer d'un pis. Rosario Planas ha explicat aquest dilluns a EFE que fa dos anys es va quedar sense treball després de trencar-se el turmell, però amb la seua pensió per discapacitat de 380 euros i els 366 que rep per cuidar del seu fill no podia fer front al lloguer de 370 euros de l'habitatge en la qual residia fins que aquest va ser venut.

Els nous propietaris de l'habitatge la van instar a deixar la casa i, després de posar el cas en mans d'advocats, finalment va haver d'abandonar-la el passat 4 d'octubre. "Amb els diners que em quedava després d'abonar el lloguer pagava la llum, l'aigua i el gas, i solia quedar-me 50 euros per a altres despeses", confessa aquesta dona. Després de deixar la casa "l'única solució va ser anar al traster, que sí que podia pagar, perquè només m'oferien lloguers de 500 o 600 euros". Uns preus que no podia assumir, segons avançava aquest dilluns en una informació del diari Levante-EMV.

Rosario Planas, que es va separar als 29 anys, vivia amb els seus quatre fills i ara tres d'ells han anat a viure amb amics. Amb ella s'ha quedat el fill que pateix una discapacitat mental i que tots els dies acudeix al Centre de Referència Estatal d'Atenció Psicosocial a Persones amb Trastorn Mental Greu (Creap). "L'única solució va ser anar al traster. Hem de dormir en el corredor en un llit inflable sobre la qual posem un nòrdic", explica a EFE aquesta dona, que acudeix tots els dies a un menjador social del barri d'Orriols de València per a poder menjar de calent.

Planas assegura haver acudit a "tots els llocs" per a demanar un "habitatge digne, un sostre, amb un lloguer de no més de 300 euros", i que l'estat de la casa no li importa: "Sóc manetes i recicle fins i tot els mobles". Sempre porta amb ella una bossa amb "més de dos-cents papers" de totes les peticions d'ajuda que ha fet. "Només em falta escriure al rei", confessa aquesta dona, que reconeix que manté l'esperança de poder tindre un sostre on viure amb la seua família.

next