La capitalitat de València "serà difícil" que arribe en aquesta legislatura

La Carta Municipal de Capitalitat preveu un augment de les competències de la ciutat i una partida als pressupostos de la Generalitat
/ València
16 gener 2019 01:00h
S\'ha aprovat amb els vots a favor del govern de la Nau, format per Compromís, PSPV i València en Comú.

València haurà d'esperar previsiblement fins després de les eleccions per a rebre la condició de capital. Així ho ha indicat l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, aquest dimecres davant les preguntes dels periodistes durant la presentació de les obres de la Línia 10 de Metrovalencia. Ribó ha exposat que el document es troba ja en la Direcció General d'Administració Local, òrgan depenent de la Generalitat, però que "serà difícil que puga arribar en aquesta legislatura perquè ara n'hi ha molta acumulació" de treball. Així mateix, el primer edil ha subratllat que aquest és un assumpte que volen "tirar endavant perquè és fonamental", tot i que ha expressat els seus dubtes sobre que es puga "fer abans de les eleccions".

L'Ajuntament de València va iniciar en abril del passat any els tràmits d'aquesta Carta Municipal de Capitalitat, que atorgarà un règim especial amb l'objectiu de reforçar la seua autonomia, i en maig va presentar el projecte del document per a poder desenvolupar la Llei de Capitalitat. Aquesta legislació ampliarà les competències per part de l'Ajuntament i es preveu que els pressupostos de la Generalitat incloguen una partida específica per a la ciutat i així fer un govern més eficaç i eficient. Ribó ha recordat que aquesta Carta de Capitalitat ja la tenen ciutats com Madrid, Barcelona o Saragossa i és "imprescindible" que València la tinga també.

L'alcalde de València ja va acordar el passat abril amb els representants dels diferents grups municipals del consistori l'esborrany de la Llei de Carta Municipal de València, producte del treball elaborat per l'equip tècnic. L'esborrany i les conclusions a les quals es van arribar en aquesta trobada es van traslladar a la Direcció General de l'Administració Local i, aleshores, es preveia la creació d'una comissió mixta integrada per representants tant de la Generalitat com de l'Ajuntament per a estudiar i elaborar la Carta Municipal de València. Una norma que després haurà de ser tramitada a les Corts.

La Carta Municipal de València aborda "el tractament singularitzat" d'aquesta ciutat "derivat tant de la seua condició de capital de la Comunitat Valenciana com dels factors que provenen de la seua condició de gran ciutat", on es tenen en compte els nuclis històrics dels Pobles de València així com el seu patrimoni natural i mediambiental. El text fa referència al Consell Social de la Ciutat, com a òrgan consultiu, i, en l'àmbit financer, es preveu que els pressupostos de la Generalitat incloguen un crèdit específic per a la ciutat que tinga en compte els efectes econòmics i socials de la capitalitat. En la disposició final es concedeix a l'Ajuntament el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei per a adaptar les seues normes orgàniques a aquesta.

L'esborrany de llei s'estructura en un títol preliminar i sis títols amb 80 articles, una disposició final i una transitòria. Al llarg del títol quart es clarifica el règim de competències atribuïdes a la ciutat per l'autonomia. Així, es reconeix "l'autonomia constitucionalment garantida, que ha d'assegurar-se per part de la Generalitat, mitjançant l'atribució suficient de competències, així com el finançament adequat per a l'exercici d'aquestes". Pel que fa a l'urbanisme, el consistori assumeix algunes competències que hui corresponen a la Generalitat i que l'Ajuntament té capacitat d'exercir en aquesta llei, com ara, en matèria de plantejament municipal i les seues modificacions (incloses les modificacions del mateix Pla General Estructural) o l'avaluació ambiental i la declaració urgent d'ocupació en l'expropiació forçosa.

A més, el document recull altres aspectes relacionats amb els títols i els símbols de la ciutat, el patrimoni municipal de vivenda, les polítiques que afavorisquen la relocalització del sistema agroalimentari cap a models sostenibles, els principis generals de la mobilitat urbana sostenible, les polítiques per a la igualtat de les dones i per a garantir els drets i les llibertats de tots els col·lectius de la ciutat, entre d'altres.

next