El dia de la inauguració de Terra Mítica, tots recordem la terra erma que envoltava el parc d’atraccions, la primera obra faraònica de l'”era Zaplana”, amb una minsa vegetació i la calor tòrrida que sortia de les pedres aquell dia de juliol de l’any 2000. Però no només va ser la primera obra i la més simbòlica de l’expresident de la Generalitat Valenciana, que actualment es troba en presó provisional pel cas Erial. Terra Mítica també va donar nom a un altre cas judicial, el primer que esquitxava l’expresident Eduardo Zaplana, encara que no el va tocar de ple.
Aquest dimecres, 16 de gener de 2019, el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència Provincial de València de 2016 que condemnava els directius i empresaris que van participar en la construcció del parc temàtic, arran d’una denúncia que va presentar en 2005 l’Agència Tributària per frau en la facturació en les obres de jardineria. Cap dels condemnats ha entrat preventivament a presó durant el procés, pel que hauran de complir la pena íntegra una vegada l’Audiència de València els cite a la compareixença per a ordenar el seu ingrés en un centre penitenciari.
Amb poques diferències respecte a la condemna de l’Audiència valenciana, pel que fa a la condemna de presó i les quantitats a tornar com a responsabilitat civil, la Sala II del Tribunal Suprem ha dictat sentència en el cas Terra Mítica. Aquesta resolució, que ja és ferma, confirma cinc anys i 10 mesos de presó per delicte d’estafa agreujada i delicte continuat de falsedat en document mercantil per als exdirectius del parc temàtic de Benidorm Justo Valverde Castañeda (exdirector de contractació i aleshores cunyat d’Eduardo Zaplana) i Antonio Manuel Rincón García (exdirector tècnic). A més, condemna altres 17 acusats, entre empresaris i familiars d’aquestos, a diferents penes que sumen, en el cas més greu, els 46 anys de presó per l’acumulació dels delictes d’estafa, falsedat en document mercantil i delictes contra la Hisenda Pública.
La resolució confirma que els condemnats van estafar 6,3 milions a la Hisenda Pública i van causar un perjudici d’1,3 milions d’euros a l’empresa pública Terra Mítica. Els 11 anys d’instrucció judicial han abocat el Suprem a reduir les condemnes per dilacions indegudes, ja que els tribunals han tardat tant a resoldre el cas.
El més significatiu del cas Terra Mítica és que cap dels polítics del PP, aleshores al govern de la Generalitat, que estaven al capdavant d’aquesta empresa pública van ser condemnats. Tan sols dos van ser processats: el president del consell d’administració del parc, Luis Esteban, i Miguel Navarro, que ostentava el càrrec de director general. Respecte als directius condemnats, destaca Justo Valverde, aleshores cunyat de l’expresident Zaplana, que va deixar l’exèrcit per a fer-se càrrec de la contractació del parc fins a 2005, any en què la Fiscalia va presentar la denúncia d’Hisenda al jutjat.
Entre els empresaris destaca Vicente Conesa, condemnat junt amb la seua esposa Matilde Ripoll –els dos fills també van estar processats–. Conesa, enginyer i militant històric, primer d’Alianza Popular i després del Partit Popular, ja va estar imputat pel cas del mapa verd i sonor de Benidorm, quan Zaplana era alcalde, ja que era adjudicatari d’aquestos contractes sense complir la normativa de publicitat. El jutjat va arxivar aquesta causa amb l’oposició de la Fiscalia.
La resta d’empresaris condemnats pertanyien al món de la construcció o ni això. Cap d’ells tenia experiència en enginyeria civil ni en jardineria, a excepció de Conesa. És més, la major part de les empreses van ser creades ad hoc per a facturar de forma fraudulenta uns treballs que no es van fer, com demostren les fotos de l’època, en les quals no hi ha quasi terreny verd ni arbrat al parc temàtic. De fet, durant la instrucció, aquestos empresaris van reconéixer davant del jutge que els van fer firmar uns documents i que els van pagar per posar el nom. Alguns d’ells acudien al jutjat vestits amb bermudes i camises de flors. L’itinerari dels domicilis socials de les empreses morien en carrers del Polígon Font del Gerro, a Paterna, on ni tan sols hi havia un magatzem, eren inventats.
En definitiva, Justo Valverde i Antonio Rincón eren els directius de Terra Mítica que tenien el contacte amb Vicente Conesa, els qui acudien amb ell a les reunions amb les empreses de control. I els tres, d’acord mutu, van validar unes factures falses per treballs que no havien sigut realitzats. Justo Valverde les va signar sabent que no s’havien complit els procediments de contractació per ell mateix establits i sabia perfectament que ni existien contractes escrits amb les empreses emissores de les factures. Mentre que Justo Valverde li havia atorgat a Vicente Conesa el manteniment provisional de la jardineria de manera verbal –acord que va ocultar al consell d’administració– i li va acceptar totes les factures que Vicente Conesa va decidir passar a la societat. Es tractava d’una “facturació per nul·la activitat, plenament acreditada”, segons confirma la sentència.
Entramat de factures falses
Els fets provats en la sentència descriuen una trama de factures falses basada en la “creació d’un sistema per a la il·lícita obtenció de beneficis i la reducció del muntant a pagar a la Hisenda Pública”. Així, Antonio Rincón, Justo Valverde, Vicente Conesa i Jesús Vicente Pascual Moreno, “d’acord i amb la intenció d’aconseguir un benefici per a ells o per a tercers a costa dels accionistes de Terra Mítica –empresa de la Generalitat Valenciana–, van idear un sistema mitjançant el qual Vicente Conesa presentava a través de les seues empreses, per a la realització de les obres del Parc, preus superiors al vertader cost d’aquestes”, la qual cosa li generava un important benefici. D’altra banda, “facturava serveis, subministraments, participació en projectes i treballs de jardineria que no s’havien realitzat o els havien executats altres empreses, facturació que tots sabien, era atesa pel departament financer i abonada per Terra Mítica”.
Això era possible perquè la gerència actuava amb els consentiments dels directius. En concret, la realitzava Vicente Conesa a través d’aquesta espontània actuació aliena a l’organigrama de Terra Mítica: “Gerència d’Enjardinament i Reg, Projecte Terra Mítica”. El que no era obstacle perquè tots dos directius, Justo Valverde i Antonio Rincón, addicionaren el segell del seu departament i signatura en senyal d’aprovació a la facturació, en què el control resultava del segell i signatura estampats de la referida facturació. De la mateixa forma, Justo Valverde validava que els emissors de les factures estigueren emparats per contractes vàlidament efectuats amb els requisits exigits en l’empresa. Aquesta trama permetia atorgar aparença de veracitat a aquestes factures i possibilitava l’emissió del taló que es remetia i presentava a l’última signatura precisa per al seu abonament, la del director general de Terra Mítica, Miguel Navarro.
Per últim, Terra Mítica també va estar present a la causa com a acusació, malgrat que al principi estava acusada, que es va provar que va ser perjudicada en aquesta trama, segons va defensar l’advocada en el moment del judici María Teresa Fernández en aquell moment. Eixa també va ser la raó per la qual Terra Mítica no va formular acusació contra els seus dos directius que han resultat condemnats, Justo Valverde i Antonio Manuel Rincón.
A l’empresa Terra Mítica se la reclamava pel Ministeri Fiscal i per l’Agència Tributària com a responsable civil subsidiària per un delicte fiscal del qual la suposaven beneficiària, “per uns fets, unes factures falses, que realment eren un atemptat contra la mateixa societat i que han perjudicat la societat i els seus accionistes”. No oblidem que el parc temàtic, empresa pública de la Generalitat Valenciana, va ser perjudicat en 1,3 milions d’euros sols en les obres de jardineria, que és el que es va investigar per part d’Hisenda. Tot el treball de construcció no es va poder investigar perquè els possibles delictes, en cas d’existir, estaven prescrits.
