Científics de la Universitat d'Alacant investiguen l'expansió descontrolada del cranc blau

Aquesta espècie invasora, originària de l'Atlàntic americà, s'ha expandit per mar, rius i aiguamolls de tot el País Valencià
/ València
18 gener 2019 01:00h
Cranc

Científics del Centre d'Investigació Marina (CIMAR) de la Universitat d'Alacant (UA) investiguen l'expansió descontrolada del cranc blau, espècie invasora al Mediterrani i que presenten una alta taxa de fecunditat i supervivència. Des que l'any 2012 va aparéixer al Delta de l'Ebre, aquesta espècie originària de l'Atlàntic americà s'ha expandit per mar, rius i aiguamolls de tot el País Valencià, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

Carmen Barberá, investigadora del CIMAR, ha explicat que actualment existeix una col·laboració entre la comunitat científica i els organismes de gestió per a definir mesures de control, "però la seua expansió va més de pressa que l'activitat científica i els esforços de l'administració. Aquest cranc té, potencialment, unes taxes elevades de fecunditat i supervivència, la qual cosa podria justificar també el seu èxit en l'establiment en aquesta zona".

La flota pesquera artesanal és un dels sectors més afectats, ja que el cranc destrossa les xarxes quan és capturat de forma accidental. L'estudi naix arran de la demanda de la Confraria de Pescadors de Guardamar (Vega Baixa) on, juntament amb Santa Pola (Baix Vinalopó), es pesca a l'estiu i amb tresmall llagostí i sèpia.

Una de les mesures de control de la seua expansió, suggereix la investigadora, "podria ser l'autorització de la seua pesca amb nanses més específiques –ormeig de pesca, fet de malla de junc, vimen o un altre material– i que sustentara una modalitat pesquera, com succeeix a l'Atlàntic americà, d'on procedeix el cranc. Estem treballant amb els pescadors perquè proven diferents tipus de nanses". La problemàtica és semblant en altres punts geogràfics. En l'Albufera de València i en el Mar Menor està causant "problemes tot l'any perquè pesquen també a l'hivern", aclareix.

El CIMAR-Ajuntament de Santa Pola col·labora activament amb el Parc Natural de les Salines de Santa Pola en el seguiment sobre la distribució d'aquesta espècie invasora en aquest aiguamoll protegit, lloc on es va capturar per primera vegada l'any 2014. L'estudi sobre el cranc blau està inclòs dins de la línia d'investigació sobre Seguiment d'espècies exòtiques.

Coneixement de les migracions

"En aquests moments la investigació s'ha centrat a conéixer les migracions que realitza el cranc des del mar cap a aigües dolces i viceversa, amb motiu de la seua reproducció", assegura la científica. Es coneix el seu patró de comportament en l'àrea de distribució natural en estuaris i zones litorals: a l'estiu les femelles es desplacen al mar per a realitzar les posades. Els ous necessiten certa salinitat per a fer eclosió i que isquen les larves. A principis de la tardor les femelles migren al costat dels juvenils a masses d'aigua dolça. Barberá precisa que un dels objectius és "definir molt bé on està a cada moment".

Per a l'estudi, el CIMAR compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Guardamar, la flota artesanal dels quals captura accidentalment crancs en la desembocadura del Segura, lloc de caladors habituals de pesca de llagostí amb art de fons, crustaci que es pensa que és una de les preses preferides del cranc quan aquest migra al mar. La investigadora indica que, en l'àmbit oceanogràfic, és "difícil justificar" com s'ha expandit del Delta de l'Ebre cap al sud, "perquè els corrents no van en aquest sentit. Cal pensar més en un factor humà, com pot ser les aigües de llast dels vaixells".

En l'àmbit ecològic, "l'impacte pot ser més elevat en els aiguamolls i salines, ja que són ecosistemes més tancats on qualsevol canvi afecta amb més intensitat. En el mar existeix un major problema socioeconòmic, ja que afecta els pescadors al destrossar les xarxes i fer-los perdre dies de faena".

Objectiu de l'estudi

L'objectiu de l'estudi és conéixer la seua ecologia en aquestes noves àrees geogràfiques i ambients que ocupen com a espècies exòtiques o "alienes", on, i és el més perillós, podria ocórrer que no tinguen factors limitants al creixement de les seues poblacions, com pot ser la competència, depredadors, temperatura, etcètera. Per a això, s'ha dissenyat un "pla de mostreig simultani" en diferents ecosistemes connectats, com són les aigües dolces de l'aiguamoll del Fondo d'Elx, els canals d'aigües salobres i hipersalines de les Salines de Santa Pola i en els estuaris i les aigües marines de la desembocadura del Segura a Guardamar.

Els resultats de la investigació es publicaran pròximament, al mateix temps que els investigadors continuen treballant en això. Isabel Esteso, estudiant que està fent el seu treball de fi del màster sobre el cranc blau, és una d'ells. En el seu estudi, entre d'altres, es recopilen dades com són el mesurament de temperatura de l'aigua on es troben els crancs, del nivell d'oxigen, de la salinitat i el pH. Els investigadors tenen localitzats tots els punts on està el cranc.

"S'ha mostrejat des de la desembocadura del riu Segura (a Guardamar) fins al Fondo d'Elx i ha aparegut a tot arreu", assegura la científica del CIMAR. L'estudi vol respondre a preguntes com aquestes: què menja?, qui s'ho menja?, què limita el creixement de les seues poblacions?, quan i com és més eficient la seua captura?, és rendible la seua comercialització i serviria com a mesura de control? Per a tractar de respondre a aquestes i altres qüestions, des del CIMAR s'ha sol·licitat al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats un projecte nacional, resolució que esperen conéixer el gener de 2019. En aquest projecte nacional participen també la Universitat Politècnica de València i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (Centre Oceanogràfic de Múrcia) i serà coordinat per la investigadora Silvia Falco Giaccaglia, de la UPV.

next