El servei d’Arqueologia de la Diputació de València ha conclòs la restauració d’una àmfora d’adscripció fenici-púnica, destinada a contenir saladures de peix i que data del segle III abans de Crist.
Es tracta d’una de les tres peces de ceràmica trobades a més de dos metres de profunditat al jaciment arqueològic de la coneguda com a ciutat ibera de Carmoxen, situada al municipi de Moixent.
Segons ha explicat Clara Zanón, una de les integrants de l’equip d’arqueòlegs que treballa en aquest jaciment, la tipologia de l’àmfora restaurada ‘és pròpia de la badia de Cadis, la producció de la qual data sobretot del segle III abans de Crist’.
‘S’usava per a transportar saladures de peix, que era el que es produïa a l’economia d’aleshores, i ens dóna informació sobre l’època fenici -púnica’, ha detallat.
L’arqueòloga ha destacat la ‘dificultat’ que van tenir per recuperar les àmfores trobades, perquè més de la meitat del cos es trobava ocult al mur. A més, ha destacat que la que acaben de restaurar estava ‘en bastant bon estat’ malgrat les tones de terra que havia tingut damunt.
Els materials trobats, a més de l’estudi, exigeixen treballs previs de neteja, atès que apareixen generalment al subsòl coberts de terra i amb adherències calcítiques que porten les aigües en dissoldre les roques i les terres calcàries.
Miguel Herreros, un altre dels arqueòlegs, ha explicat que l’àmfora restaurada era la que ‘estava més a prop de la superfície’ i ha descrit que per a la seua restauració, com en qualsevol ceràmica, ha sigut ‘crucial’ el procés de dessalinització per ‘eliminar la sal dels porus de la ceràmica’.
Trames urbanes de dues ciutats
Les excavacions on s’han trobat les peces, una altra de les quals està en procés de restauració, han posat també al descobert trames urbanes de dues ciutats superposades i la possible existència d’una tercera més profunda.
Segons el cap del servei d’Arqueologia José Aparicio: ‘Es tracta de la trama d’una ciutat de l’època ibera que, si ens basem en les troballes oposades a la necròpoli, podria ser del segle VI a.C i ha tingut una evolució fins arribar a l’època romana amb una vida que es perllonga fins el segle X’.
La ciutat ibera, oculta sota terra, ocupa una superfície de 100.000 metres quadrats d’extensió entre dos barrancs. En un vessant d’una muntanya de Moixent i amb prou faenes s’ha descobert una petita part tant de la trama urbana com del cementeri.
Segons ha explicat Aparicio, ‘es tractaria d’una ciutat que s’assembla molt als pobles de fa 50 o 60 anys, dedicats a l’agricultura i la ramaderia’.
A més, ha assenyalat que aquest tipus de cases típiques dels pobles ibers tenien corral per a animals domèstics, quadra per a animals, zona de mòlta, zones de cuina i de residència i el soterrani-rebost.
