Les actuacions del Departament d’Urbanisme del Consell –inclòs en la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori– han ‘blindat’ de l’especulació urbanística 2.271 milions de metres quadrats de sòl, el que suposa el 10% de tot el País Valencià. Plans com el de l’Horta, el Pativel, el Patricova i la denegació de reclassificacions de sòl en les comissions d’urbanisme han fet possible aquesta protecció que segueix l’estratègia del departament de María José Salvador de “sentar les bases per a les futures generacions” en matèria d’urbanisme.
Així ho ha explicat la consellera en una trobada amb els mitjans en la qual ha estat acompanyada pel secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, José Luis Ferrando, i la directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Rosa Pardo. Els representants de la Conselleria han aprofitat per a fer balanç de la legislatura en matèria d’Urbanisme, aspecte en el qual la consellera ha assegurat que “s’han aconseguit els objectius” amb l’aprovació de la Lotup, el Pativel, el pat de l’Horta i el fet de fer vinculant l’estratègia territorial valenciana.
En aquest sentit, Salvador ha explicat que el seu objectiu era revertir en la mesura del possible les conseqüències de “20 anys d’urbanisme depredador” del PPCV i establir una “planificació urbanística de llums llargues” amb la qual assentar les bases per a les futures generacions. En aquesta línia, el que es pretén, segons ha insistit, és poder tindre una resposta quan algú pregunte a la Conselleria què ha fet per a evitar una nova bombolla urbanística.
En concret, Salvador ha detallat que amb el Pativel s’han blindat 7.500 hectàrees; amb el pla de l’Horta, 10.000; amb el Patricova, 200.000 hectàrees, i amb les comissions territorials d’Urbanisme s’ha impedit la reclassificació de 36 milions de metres quadrats. Principalment es tracta de projectes urbanístics presentats en les legislatures anteriors del PPCV, que estaven pendents de resolució, i que segons han explicat en alguns casos podrien haver sigut tombades per l’anterior Consell per no complir la normativa del moment.
Segons ha explicat Pardo, els motius principals de la desestimació de la requalificació dels 36 milions de metres quadrats han sigut diversos. Entre ells ha destacat la caducitat de l’Avaluació Mediambiental, que la tramitació dels projectes s’ha allargat en el temps i ha caducat, l’absència d’avaluacions mediambientals o la presentació d’informes que no s’ajusten a la legislació vigent, informes sectorials desfavorables o la inadaptació a l’estratègia territorial valenciana.
En definitiva, algunes d’aquestes reclassificacions s’han tombat, segons ha dit la consellera, per a adaptar els creixements urbanístics a les demandes reals dels municipis.
La consellera ha aprofitat també la trobada amb els mitjans per a presentar una nova actualització del visor del Cartogràfic de la Generalitat, en el qual, des d’aquest dilluns, es poden consultar les reclassificacions de sòl no aprovades per urbanisme en aquesta legislatura, que equivalen a 3.622 camps de futbol.
