RedactaVeu / Algemesí
La Nova Muixeranga d’Algemesí ha fet una crida als ciutadans per tal d’assistir a la “històrica actuació” que el membres de la Mojiganga de Titaguas realitzaran el dissabte 12 d’abril, a les 18:00h i en la Plaça Major d’Algemesí.
Segons un comunicat de la Nova Muixeranga d’Algemesí, aquesta actuació forma part de la voluntat d’agermanament que, tant la Nova Muixeranga d’Algemesí com la Mojiganga de Titaguas, han tingut “envers la difusió i vertebració de dos pobles que comparteixen alguna cosa més que la pertinença a un mateix territori”.
L’acte s’emmarca dintre de “El despertar d’un poble” (Jornades Culturals Josep Marco) que coordina l’associació L’Ullal Cultural.
La Mojiganga és una dansa que forma part del que s’anomena Ball de Valencians, junt amb altres en què la construcció de torres humanes o quadres plàstics és l’element més característic de la mateixa.
Segons indica l’esmentat comunicat, aquest Ball de Valencians de Titaguas té el seu origen en una antiga dansa morisca, més o menys comú, al segle XV, a molts pobles d’Europa, “però d’una forma molt acusada al País Valencià”.
La Mojiganga de Titaguas és una dansa evolucionada amb el temps i amb les particularitats pròpies d’aquesta terra. Dansa Morisca, consciència d’una barreja cultural d’una època on Orient i Occident compartiren una vegada una mateixa coordenada.
A més, es composa de deu elements, cinc religiosos i cinc profans, que evolucionen seguint el ritme d’una música interpretada amb tabal i dolçaina (hui amb clarinet per manca de dolçainers a la comarca dels Serrans). Antigament, fins els anys vint, era representada durant l’època de Carnestoltes, per passar, l’any 1978, després de quaranta anys d’inactivitat, a les festes patronals del 7 i 8 de setembre.
Segons Nova Muixeranga, Algemesí “té la sort i el mèrit d’haver conservat les tres parts de les quals constava aquella dansa morisca: el ball, el soterrament d’un company i l’apoteosi final o torre humana, cadascuna amb música pròpia”.
Pluralitat de muixerangues al País Valencià
La Nova Muixeranga d’Algemesí sosté que la dansa de la Muixeranga, igual que, en general, la cultura valenciana, que afecta a tot el País Valencià, té “moltes i diverses formes”.
En aquest sentit, recorda les paraules de Josep Bargalló, expert en cultura popular, en què assegura que el País Valencià presenta “una rica pluralitat, poques vegades reconeguda i, sovint, menystinguda. Anys i panys d’un folklorisme oficial i oficialista han volgut fer-nos creure que el nostre país era tan pobre que sols donava per tenir una mostra de cada cosa. Que hi havia d’haver una única dansa nacional. Un únic vestuari festiu, una única música, un únic paisatge o una única gastronomia”.
Per a la Nova Muixeranga, “la Muixeranga no sols es dansa a Algemesí, tot i ser aquest poble de la Ribera del Xúquer, aquell que millor l’ha sabut conservar i donar a conèixer”.
Així recorda que “també es du a terme a l’Alcúdia, l’Olleria, Peníscola o Titaguas, per posar alguns exemples més que evidents, o a altres llocs que es troben en fase de recuperació o nova creació, com València, Sueca, Castelló, Cullera, Sagunt o Vinaròs.
Bé faria l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) de revisar la darrera polèmica definició de Muixeranga, ja no creiem que totes aquestes colles nombrades es troben còmodes amb la definició que, sense cap rigor, ha gosat de fer aquesta entitat”.
