Habitatge xifra en 1.400 milions d'euros els 'pufos' urbanístics del PPCV heretats pel Botànic

Els promotors de diversos PAI reclamen a la Generalitat indemnitzacions milionàries per aprovar projectes que després la justícia va anul·lar per irregularitats
/ València
22 gener 2019 01:00h

Mil quatre-cents milions d'euros. Aquesta és la quantitat que diversos promotors immobiliaris reclamen al Consell per danys patrimonials per haver aprovat diversos Programes d'Actuació Integrada (PAI) de manera incorrecta –en temps del govern del PPCV– que després van ser tombats per la justícia o pel govern del Botànic. Així ho van explicar aquest dilluns la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, i el secretari autonòmic Luis Ferrando, en una trobada amb els mitjans. La Generalitat està a l'espera de la resposta dels tribunals que hauran de determinar quant han de pagar, en el cas que la sentència siga desfavorable per a l'Administració.

Segons va explicar Salvador, els 1.400 milions d'euros són la suma de diverses demandes interposades contra la Generalitat per responsabilitat patrimonial, que tot i no ser-ne moltes, sí que són de quanties molt elevades. Hi ha dues demandes que sumen just la meitat de la quantitat total demandada: una és la interposada pels promotors de Puerto Mediterráneo, que ascendeix a 300 milions d'euros, i l'altra és una presentada per Marina d'Or, per un PAI a Cabanes i Orpesa (la Plana Alta) –que ascendeix a 400 milions d'euros– que es va desestimar per no complir les condicions mediambientals. És el PAI on l'empresa de Jesús Ger tenia pensat construir un camp de golf que estaria connectat per carretera amb l'aeroport de Castelló.

És per això que Salvador considera que "l'anterior govern del Partit Popular mai pot parlar de seguretat jurídica ni de garanties jurídiques, ni de serietat, ni de rigor, en urbanisme". En canvi, considera que el Botànic sí que ho pot fer perquè ells sí que han "fixat les regles del joc perquè tothom sàpiga que si una iniciativa urbanística o un projecte s'aprova és perquè hi ha seguretat i garanties jurídiques perquè siga aprovat".

En el cas de Puerto Mediterráneo, la demanda per responsabilitat patrimonial es va presentar per dilacions en la tramitació que es va iniciar en 2012 amb el PPCV. "Nosaltres vam resoldre en només un any", va apuntar Salvador. En aquest sentit, la consellera va criticar que l'anterior Consell va aprovar una Actuació Territorial Estratègica (ATE) segons la qual s'havia d'emetre una resolució sobre el projecte en un període màxim d'un any, fet que no es va complir, ja que l'aleshores consellera d'Urbanisme i Medi Ambient, Isabel Bonig, va esgotar la legislatura sense resoldre la qüestió.

Respecte al PAI de Marina d'Or, el secretari autonòmic va explicar que quan el PPCV va aprovar el pla parcial no va tindre en compte els informes d'avaluació ambiental. En aquest cas, i segons va explicar Ferrando, es tractava d'un sòl urbanitzable no programat que estava en el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de Cabanes i Orpesa. Els terrenys es van reclassificar i ampliar, una part al terme municipal d'Orpesa i l'altra al terme municipal de Cabanes. La tramitació es va fer en el seu moment passant per alt que el projecte no comptava amb la suficient dotació d'aigua. Ferrando va recordar que això "ho va anul·lar un tribunal de justícia davant d'una reclamació de Medi Ambient".

Així, Ferrando explica que Marina d'Or va interposar la demanda de responsabilitat patrimonial perquè el projecte es va aprovar sense tindre els informes d'avaluació ambiental, cosa que suposa una irregularitat que els promotors atribueixen a l'Administració. És per aixì que els responsables de Marina d'Or demanen a la Justícia que condemne la Generalitat a recompensar-los amb 400 milions d'euros per haver tramitat un projecte que després la justícia va anul·lar.

Segons asseguren des d'Habitatge, el promotor ha intentat tornar a tramitar el projecte i en diferents ocasions se li ha demanat que acredite la viabilitat econòmica i que aporte algun inversor que el poguera fer i, segons asseguren, no ho ha fet. Segons el secretari autonòmic, el projecte superava "tots els límits imaginables de la sensatesa".

Bancs fallits per finançar plans urbanístics

Ferrando també ha destacat que les conseqüències dels plans urbanístics desorbitats i 'mal' aprovats van més enllà dels perjudicis monetaris a l'Administració. En aquest sentit, ha assenyalat que dies enrere es parlava que el Banc de València va destinar "en una sola operació 140 milions d'euros a finançar projectes urbanístics d'aquest tipus". Així, va reiterar que "ha fet fallida el banc de València, va fer fallida la CAM i va fer fallida Bancaixa, i no han fet fallida per cap altre motiu que per finançar projectes d'aquest tipus".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next