La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha proposat que la Unió Europea (UE) incloga en les seues polítiques sobre memòria històrica la dictadura franquista de la mateixa forma que ja ho fa en aquells països que van patir els règims totalitaris relacionats amb la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Bravo ha realitzat aquesta proposta en les reunions que ha mantingut aquest dimarts a Brussel·les amb diferents autoritats europees, on ha reivindicat “una dimensió europea dels conflictes d’aquestos països que ens porte a una visió integradora de la memòria històrica”.
La titular de Justícia del Consell ha mantingut una trobada amb l’equip del vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, i amb el president de la Comissió LIBE (sigles en anglés de Justícia, Llibertats i Assumptes de l’Interior) de l’Europarlament, Claude Moraes. Totes dues autoritats han expressat el seu compromís que la memòria històrica siga inclosa com un dels eixos de les polítiques relacionades amb els drets fonamentals, dins del nou programa financer que s’està negociant actualment a Brussel·les.
En la mateixa línia, la consellera també s’ha reunit amb la Plataforma Europea Memòria i Consciència, un organisme de la UE que reuneix mig centenar d’agències i ONGs d’Europa i els Estats Units i que realitzen activitats d’investigació, documentació i conscienciació sobre els règims totalitaris relacionats amb la Segona Guerra Mundial i el comunisme als països de l’Est. Bravo ha plantejat que aquesta plataforma, que ha guanyat pes com un dels principals agents de la memòria històrica en l’àmbit europeu, incloga el cas espanyol, de manera que la visió que plantege de la memòria democràtica siga completa i no tinga una perspectiva únicament mundial.
La consellera ha destacat que “no es pot entendre la història europea sense tindre en compte la Guerra Civil i posterior dictadura espanyola i, per tant, tots els esforços per a establir una memòria històrica col·lectiva han d’incloure la perspectiva espanyola”. En aquest sentit, la consellera ha recordat que l’Europarlament ja va dictar fa deu anys una resolució sobre la consciència europea i el totalitarisme que feia esment al colp d’estat de Franco i la Guerra Civil.
En aquesta resolució, segons ha explicat Gabriela Bravo, s’instava la Comissió i els països membres al fet que, amb la finalitat que a Europa es coneguen millor els crims perpetrats pels règims totalitaris, “havia de donar-se suport a la documentació i als testimonis del passat turbulent d’Europa”. La consellera ha assegurat que el programa de la UE ‘Europa per als ciutadans’ per al període 2014-2020 és una “magnífica oportunitat” perquè les institucions comunitàries “intensifiquen la seua voluntat de suport a les polítiques de memòria històrica que estan realitzant a Espanya i més concretament en la Comunitat Valenciana”.
L’experiència de l’Aquarius
Gabriela Bravo també ha aportat l’experiència de la Generalitat en l’atenció als refugiats del vaixell Aquarius que va arribar al port de València el mes de juliol passat. Una gestió per la qual l’equip de Timmermans ha felicitat el Consell i ha mostrat el seu interés per conéixer com es va desenvolupar i va coordinar l’operació per a crear un protocol d’actuació que servisca com a exemple a la resta de països membres.
Així, la consellera ha recordat que el seu departament va coordinar l’assistència legal gratuïta, així com l’equip d’intèrprets que va atendre les 629 persones immigrants que portava el buc humanitari, entre els quals hi havia 123 menors no acompanyats, a més d’onze xiquets i set dones embarassades. D’aquesta forma, Gabriela Bravo ha reclamat “una estratègia europea comuna per a afrontar el problema de la immigració” i superar “les temptacions que cada estat –i fins i tot cada administració– execute una política migratòria sense tindre en compte que estem davant un problema que ens concerneix a tots i les solucions del qual hem de proposar-les de forma coordinada a nivell europeu”.
