Un Any Sant Vicent Ferrer per a anar més enllà de la "popularitat" dels miracles del valencià "més universal"

Sant Vicent Ferrer (València, 1350, Avinyó, 1419) "és el valencià més universal" i està, després de 600 anys de la seua mort, "molt present" en la societat valenciana. Però, el record, és altament "popular", ha explicat el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, aquest dimecres a la sala Duc de Calàbria de la Universitat de València on s'han presentat els actes que configuren l'Any Sant Vicent Ferrer que l'ens estatutari ha organitzat per a commemorar la vida i l'obra del predicador.

L'AVL vol anar més enllà de la concepció social que hi ha sobre Sant Vicent Ferrer a qui se li atribueixen miracles i ostenta el patronatge de diverses localitats, però també va ser "un gran escriptor", ha defensat el president de la Comissió Any Sant Vicent Ferrer, Honorat Ros, i "un polític que va intervindre en problemes importantíssims per al País Valencià i Europa", ha afegit Ros.

Entre les activitats destaca el congrés internacional 'Vicent Ferrer: projecció europea d'un sant valencià' que tindrà lloc del 16 al 19 d'octubre a la Universitat de València, la Llotja de la Seda, al convent de Sant Doménec i a l'església arxiprestal de Morella on participaran experts sobre totes les facetes del sant tant valencians com estudiosos estrangers, un simposi que està coordinat pel professor de la Universitat de València, Francisco Gimeno. Per a aprofundir sobre els fets que van envoltar la vida i l'obra del dominic, l'AVL ha organitzat els Dijous de Sant Vicent Ferrer, unes conferències que van començar en setembre de 2018, es perllongaran fins al 26 de setembre d'aquest 2019 i tindran lloc a la Capella de la Sapiència de la UV.

L'altre punt fort d'aquest Any Sant Vicent Ferrer serà el gruix de publicacions que es duran a terme, entre les quals destaquen els volums biogràfics com la reedició "especial", com ha recordat Francisco Gimeno, de Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador, de Joan Francesc Mira, i Saint Vicent, de Philip Daileader. Però també sermonals, com el Manuscrit 610 d'Avinyó a càrrec de Francisco Gimeno i M. Luz Mandingorra; el Manuscrit de l'Arxiprestal de Morella amb la col·laboració de la Societat Castellonenca de Cultura i la Quaresma 1413 de Sanchis Sivera, una publicació crítica d'Albert Hauf. L'Acadèmia publicarà al llarg d'aquest 2019 altres obres per a ampliar la visió sobre el sant valencià, com ara una Antologia de miracles i poesies vicentines, d'Alfons Vila; Sant Vicent Ferrer en l'imaginari popular valencià, de Joan Borja; La llengua dels sermons de Sant Vicent Ferrer, de Jordi Coromina; Terres i camins de Sant Vicent Ferrer. Itineraris, d'Alfons Llorenç; Sant Vicent Ferrer. Context històric i Cronologia, d'Honorat Ros; Sermons de la festa de Sant Vicent Ferrer. Segles XVI i XVIII, d'Emili Casanova; Còmic Sant Vicent Ferrer, valencià universal, de José Fonollosa i Honorat Ros; Guies didàctiques sobre Sant Vicent Ferrer, d'Isidre Crespo i Antoni Sales, i Obres de teatre sobre sant Vicent Ferrer, de Manuel Molins i Joan Nave.

D'altra banda, hi haurà un seguit d'exposicions a diferents poblacions. De l'1 de març a l'1 d'abril s'inaugurarà la mostra al Monestir de Sant Miquel dels Reis, a València, i posteriorment viatjarà a Castelló de la Plana (la Plana alta), Alacant (l'Alacantí) i de nou a la Universitat de València. Això no obstant, la mostra pel seu caràcter itinerant està oberta a aquelles poblacions que ho sol·liciten, de moment, estarà a Agullent, Borriol, Catí, la Núcia, Llíria, Oriola, Paterna, Peníscola, Sant Vicent del Raspeig, Teulada i el Villar. També, en col·laboració amb À Punt i l'AVL s'està gravant un documental sobre el sant valencià més universal. Tot plegat, la intenció de l'ens lingüístic és impulsar la qualitat "intel·lectual" del predicador, "per a anar més enllà del vessant popular", han defensat els membres de l'AVL.