Les treballadores de la música convoquen vaga el 8 de Març per a denunciar els bolos precaris i la invisibilitat

El col·lectiu denuncia que hi ha institucions que "no fan res durant tot l'any" per a normalitzar la presència de la dona als escenaris i que aprofiten el dia "per a penjar-se la medalla"
/ València
26 gener 2019 01:00h

El Col·lectiu de Treballadores de la Música Valenciana (CTMV) ha llançat a través de les xarxes una nova convocatòria de vaga per al proper 8 de març després de l'èxit aconseguit en 2018, quan un gruix d'artistes de diferents estils, tècniques de so i d'il·luminació i altres professionals vinculades amb els espectacles es van aplegar a la plaça del Patriarca de València per a fer un assaig improvisat amb cançons populars amb què tractaven de denunciar l'anormalitat que encara afecta els grups femenins als escenaris valencians. Enguany, però, van més enllà, perquè a la invisibilització afegeixen la neteja de consciència d'algunes institucions "que no fan res durant l'any" i que amb l'avinentesa del Dia Internacional de les Dones "volen penjar-se la medalleta", apunta Vanessa Giner, membre del grup Carraixet i del CTMV i presidenta del Sindicat de la Música Valenciana (SIMUV).

"L'any passat va ser un èxit", recorda la component de Carraixet; per això, aquest 2019, el col·lectiu sota el qual s'apleguen intèrprets, tècniques, programadores i mànagers amb el suport del sindicat de músics –on hi ha una comissió que s'encarrega d'analitzar la perspectiva de gènere i denunciar les discriminacions– ha tornat a llançar la convocatòria de vaga per al 8 de març. "Volem que cadascuna faça la seua valoració", explica Giner, "i entenem que algunes dones decidisquen actuar" en els concerts i espectacles que tenen lloc al llarg del territori per a commemorar el Dia Internacional de les Dones, però la intenció és "sensibilitzar" el col·lectiu perquè abans d'acceptar un contracte per a aquest dia "es valore l'entitat que hi ha al darrere" i es pregunten abans de signar "què ha fet a favor de la dona".

I és que, tal com explica Vanessa Giner, actualment hi ha institucions que no fan res per a normalitzar la presència de la dona en els escenaris i "només se'n recorden quan ve el 8 de març". La finalitat de contractar un grup femení per a aquest dia o durant l'habitual setmana de la dona que solen organitzar algunes poblacions no és altra "que penjar-se la medalleta". Però, quantes intèrprets femenines actuen en eixos escenaris durant els altres 364 dies? Aquesta és la pregunta que el Col·lectiu de Treballadores de la Música Valenciana vol que es facen les professionals per a decidir si fer vaga o, pel contrari, treballar eixe dia assenyalat al calendari.

La tasca per la visibilització va començar fa uns anys, bàsicament a les xarxes, però a poc a poc s'han anat sumant més professionals i "cada vegada més dones fan vaga" durant el 8 de març. De fet, apunta Giner, Carraixet fa setmanes que està rebent propostes per a actuar i el grup, abans d'acceptar una proposta, avalua quin és el compromís durant la resta de l'any de la institució o entitat que els trasllada el contracte. "Enguany s'ha agafat més consciència" del fet que "hi ha pobles que mai fan res durant l'any i se'n recorden el 8 de març. Nosaltres el que volem és normalitzar, no volem que ens utilitzen per a penjar-se una medalleta", denuncia Giner, tot i que l'artista reconeix que dir no a un bolo "suposa un esforç" tant artísticament com econòmicament.

Perquè aquest fet, el monetari, és un altre hàndicap que afecta les professionals de la música. D'una banda, la convocatòria de vaga pretén que les artistes es pregunten "què volen de nosaltres?", però, de l'altra, està l'oferta econòmica de les institucions per a actuar. "En els bolos que ens ofereixen paguen una misèria", denuncia Giner. "L'escenari és també nostre", assenyala, però, no a expenses "de la precarietat".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next