Personal de la Regidoria de Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València ha retirat un total de 36,11 tones de material vegetal contaminant i espècies al·lòctones –invasores– del Parc Natural de l’Albufera durant el passat any 2018. Un volum que s’ha recollit principalment a la primavera, segons ho ha explicat aquest dissabte el regidor delegat, Sergi Campillo, qui ha realitzat una crida a la ciutadania, especialment a les persones residents en la zona, perquè no planten aquest tipus d’espècies invasives als seus jardins.
La major part d’espècies exòtiques retirades estaven situades a la Devesa. Són exemplars invasors de varietats com la pitera (Atzavara americana), la iuca (Yucca sp.), l’àloe (Aloe), el Mirabilis jalapa, el seneci (Senecio angulatus), la Kalanchoe daigremontiana, l’Oxalis sp, el nopal (Opuntia sp.) i el cotilèdon (Cotyledon macrantha). A més, destaca l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) a la regió dunar i la canya (Arundo donax) en les vores del llac.
Les espècies exòtiques o al·lòctones són les que es troben de manera total o parcial fora de la seua àrea de distribució natural a causa de la introducció o atenció humana. Algunes d’aquestes poden considerar-se espècies invasores, quan suposen una amenaça per a la biodiversitat nativa i l’equilibri de l’ecosistema. Per això, les plantes invasores es consideren contaminació biològica.
En el Parc Natural de l’Albufera les diferents plantes al·lòctones es diferencien segons els seus ecosistemes: la platja, el llac i el bosc de la Devesa. Tal com ha explicat el personal tècnic de la Regidoria, l’origen fonamental de la contaminació biològica de la devesa són els jardins dels enclavats urbans, producte del frustrat projecte urbanístic en la dècada dels 70 per la iniciativa popular El Saler per al Poble.
La dispersió de les zones urbanes a les naturals es deu principalment al transport eòlic de les llavors o a la deposició de restes vegetals directament sobre el sòl del parc. Això explica que la major quantitat d’espècies al·lòctones es troben al voltant dels enclavats urbans, fonamentalment les Urbanitzacions de Gavines I i III, l’avinguda de la Gola de Pujol, la Casbah, i les platges de la Garrofera i de la Creu.
Legislació i mesures correctives
Des del Servici Municipal de la Devesa-Albufera se subratlla que esta degradació del Parc Natural constitueix una vulneració de diferents drets recollits en legislacions internacionals, nacionals i autonòmiques, com el Conveni de Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, el Reglament Europeu 1143/2014, la Constitució Espanyola (article 45) i diferents lleis espanyoles, com ara la de Responsabilitat Mediambiental, i la de Patrimoni Natural i la Biodiversitat, així com legislació autonòmica del mateix Parc Natural. De fet, encara que l’eliminació és necessària, la legislació nacional afirma que són els contaminadors qui han de pagar els costos de remediació. A més, el manteniment dels focus principals de dispersió suposa una solució parcial i un sosteniment del problema.
Com a mesures de correcció, des de fa anys l’Ajuntament de València està realitzant labors d’eliminació de les varietats al·lòctones en l’espai públic de la Devesa a través de la contracta municipal, així com amb el suport de personal contractat a través del programa d’incentius a la contractació de persones joves professionals per entitats locals en el marc del sistema nacional de Garantia Juvenil (Programa EMPUJU). També, algunes organitzacions, com les fundacions Global Nature i Fundació per al Foment i el Desenvolupament en la Integració (Fundació FDI), han realitzat voluntariats d’eliminació d’al·lòctones en les àrees naturals, principalment Carpobrotus edulis a la regió dunar.
Des de la regidoria, es recomana l’ús de les espècies de plantes autòctones, citades en l’obra Jardineria mediterrània sense espècies invasores, editada per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme, i Habitatge. “El control de la vegetació al·lòctona, les espècies que són estranyes al Parc Natural, és una de les labors més importants que es realitzen des del Servei Municipal Devesa-Albufera”, ha assenyalat el regidor delegat d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, qui ha lamentat els enormes danys que produeix la dispersió d’exemplars com ara l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) sobre les dunes, “perquè destrueixen completament la vegetació autòctona”, ha explicat. Per això, ha apel·lat a la responsabilitat de la ciutadania, “sobretot als qui viuen en l’àmbit de la Devesa, perquè no planten espècies invasives i siguen conscients del seu efecte”.
