David Serra assegura desconéixer "irregularitats" en la Fundació Jaume II El Just

L'exsubsecretari general del PPCV assenyala que en la seua etapa al patronat no va tindre competències de contractació
/ València
28 gener 2019 01:00h
La Fundació Jaume II el Just va ser l\'encarregada de recuperar part del Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

L'exsubsecretari general del PPCV, exdirector general de Política Lingüística i Patrimoni Cultural i exsecretari autonòmic de Cultura, David Serra, ha assegurat que de la seua etapa com a membre del Patronat de la Fundació Jaume II El Just no té "constància" de "cap mossegada" ni que hi haguera "cap irregularitat". En cas d'haver tingut coneixement, ha remarcat que, o bé s'hauria dirigit al màxim responsable polític perquè "actuara", o bé "hauria anat al primer jutjat de guàrdia a posar una denúncia".

Serra s'ha pronunciat en aquestos termes en una compareixença en la comissió de les Corts sobre l'operació Taula, derivada del cas Imelsa, per a aclarir el seu grau d'implicació en les decisions i contractacions en la Fundació Jaume II El Just, del patronat del qual va ser membre de 2003 a 2004, quan va dimitir del seu càrrec en la Conselleria.

En la seua intervenció, Serra ha assegurat que durant la seua etapa no es va adjudicar cap obra ni va tindre competències en la contractació de cap empleat ni va donar "cap directriu" al gerent de la fundació, Vicente Burgos, i ha subratllat que no té "constància" que en aquesta entitat es cobrara "cap comissió".

"En els 16 mesos que vaig formar part del Patronat no va haver-hi percepció per part de cap membre que allí es cobrara res", ha subratllat per a incidir, així mateix, que tampoc va tindre "coneixement de cap actuació irregular".

Així, quan se li ha preguntat pel deute i dèficits en els comptes de la fundació, ha puntualitzat que en el pressupost en què ell va participar, que va ser el de 2004, el possible desviament seria per l'adquisició del claustre per al Monestir de la Valldigna i, per tant, al seu judici, eixe "desfasament" correspondrà a eixe contracte, que va ser "absolutament transparent".

"A mi ningú em suggeria cap contractació perquè ningú em va dir que calia ser generós amb ningú. No va vosté a trobar en cap cas per part meua que jo haja fet una intermediació a favor de ningú. He fet molts favors personals a ciutadans i persones anònimes", ha remarcat.

D'aquesta manera, i preguntat per la contractació de qui fóra gerent d'Imelsa, Marcos Benavent, autodenominat 'ionqui dels diners', en la fundació ha manifestat desconéixer qui el va contractar, una decisió que ha admés que el "va sorprendre" perquè eren "amics personals" i ell no li havia comentat res. No obstant això, ha subratllat que no creu que en la decisió de contractar-lo hi haguera "mala intenció ni res estrany".

Així mateix, ha explicat que no va mantindre cap reunió amb ell més enllà de trobades personals per la relació d'amistat que mantenien, però el que sí que van compartir va ser "alguna tafaneria", mai reunions de gestió "perquè no tenia raó de ser". Així, ha explicat que Benavent tenia un despatx compartit en el gabinet del conseller perquè, a més de treballar per a la fundació, feia treballs de gestió burocràtica en aquest gabinet.

Complir objectius

A més, el també exsecretari autonòmic de Cultura ha anunciat que va dimitir del càrrec en novembre de 2004, quan va aconseguir l'"objectiu polític" per al qual va ser nomenat a penes set mesos abans: aconseguir per a la Generalitat la donació de la col·lecció d'art de l'historiador Pere Maria Orts.

Davant la comissió d'investigació de les Corts ha assegurat haver dimitit "satisfet" del deure complit i que ho hauria fet en qualsevol moment sempre que s'haguera aconseguit la finalitat per a la qual va ser ascendit des de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni de la Generalitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next