Educació ambiental, la necessitat del nou segle

Alexandre Santos-Juanes
29 gener 2019 01:00h

Al País Valencià, igual que a la resta de l'Estat, es fa cada vegada més seriosa i necessària l'aplicació de l'educació ambiental en l'educació i l'aplicació de polítiques ambientals a tota mesura política. Sols en aquest any hem tingut 32 casos oberts per infraccions ambientals i una sentència d'11 milions d'euros trimestrals fins 2020 per part del tribunal de justícia de la Unió Europea (TUE) per incomplir les normes europees de tractament d'aigües residuals.

Davant la situació anterior se'ns fa obligatori pensar en què ens està portant a aquesta situació i com resoldre aquest problema. Si bé es cert que els països amb una distribució territorial complexa com Espanya o Alemanya (altre país en el Top d'incompliments en medi ambient) dificulten l’aplicació de normes Europees en haver d'aplicar aquestes directives o reglaments a l'ordenament jurídic de cadascun dels territoris de la nació, no considere que siga el factor principal d'aquests incompliments i ací és on entra la necessitat de l'educació ambiental.

Està més que clar que el mètode de viure ha canviat molt en aquests últims dos-cents anys i com tot això ha implicat millores i, en certs casos, empitjoraments; el contacte amb la natura és una cosa que les pròximes generacions començaran a desconéixer. Com bé va dir una professora meua a la carrera d'ambientals: “El model de ciutat de formigó impol·luta i la falta de contacte amb la natura faran veure una aranya com un ser al qual tindre por i no com un ser viu, farà que no t'importe el que li pase a la natura per desconéixer-la”. Una mesura com posar horts o animals a les escoles perquè els alumnes els cuiden pot fer més que 50 campanyes publicitàries.

Els ambientòlegs hem de saber explicar i educar més enllà del reciclatge o la visió domèstica, ja que a la ment popular som una espècie de pesats que no deixen fer res; a més, la gran part dels mals ambientals venen de la indústria en general . És a dir, quanta gent sap l'ús d'aigua per a fer una samarreta, per a tenir el nostre aliment, etc. No dic que no es parle de l’ús domèstic i la petjada ecològica, ja que evidentment és molt a tenir en compte; sols, que ampliem mires quant a l'educació ambiental. Molta gent ens considera eixos “pesats” per no comprendre realment els temes d'ecologia (Fins i tot les organitzacions ecologistes amb deriva anticientífica tampoc no els entenen molt, cosa també criticable i que ajuda poc els que realment som científics ambientals); la nostra missió seria que eixa cultura de les ciències ambientals fora més extensa en la població per a començar a fer que puguen comprendre aquests temes. Per tant, una altra mesura important seria la incorporació al sistema educatiu d'una assignatura de ciències ambientals abans del batxillerat obligatòria, com ho és la biologia, ja que molts alumnes de secundària no donen ambientals com a assignatura fins al batxillerat o, fins i tot, apleguen a no donar-la mai, ja que moltes vegades està optativa en altra assignatura.

Retornant un poc a la part política i per a vincular-la en la part educativa, tindre gent més formada i una major cultura ambiental ens pot fer tindre millors polítics quant a les mesures en aquest camp. És un fet innegable que la política ambiental devia estar present a tota mesura pública, tot projecte devia intentar ser el més sostenible per al planeta tant urbanísticament com socialment (com la natalitat de la que pot ser altre dia parle) i sols podem aplegar a aquest punt i a deixar de ser el país sancionat per a ser el país exemplar millorant l'educació ambiental , una cosa necessària al segle XXI .

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next