'Maror', primera òpera valenciana i en valencià

Del mestre Palau i Xavier Casp
20 abril 2014 01:00h
Europa Press / RedactaVeu / València

'Maror', escrita entre 1953 i 1956, està considerada una obra fonamental en la producció de l'autor però, malgrat açò, aquesta serà la seua primera versió escenificada després de la presentació en concert que va realitzar el Palau de la Música de València en 2002. Per a l'ocasió, es compta amb un repartiment valencià en el qual figuren les sopranos Minerva Moliner (Rosa) i Sandra Ferrández (Teresa), el tenor Javier Palacios (Tonet) i el baríton Josep Miquel Ramon (Toni).

A més, Manuel Galduf -deixeble del mateix Palau- debuta al capdavant de la Orquestra de la Comunitat Valenciana i també participen el Cor de la Generalitat, l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats i el Ballet de la Generalitat, amb coreografia de Julia Grecos. Antonio Díaz Zamora com a director d'escena i l'escenografia de Manuel Zuriaga completen l'equip d'aquesta nova producció, que també es posarà en escena els dies 27 i 30 d'abril i que ha disposat d'una inversió econòmica d'uns 200.000 euros.

'Maror' està ambientada en 1940 en un poble de la costa sud del País Valencià i, segons ha explicat Díaz Zamora, posa en relleu que el compositor se sentia més còmode en el drama líric i íntim que en l'òpera espectacle, encara que la representació també té algun moment d'aquest classe.

Posada en escena conceptual
Després d'un "exhaustiu" procés de recerca -en el qual s'han vist centenars de fotografies per a intentar captar l'ambient- la seua primera intenció va ser traduir la música a una posada en escena inspirada en el neorealisme italià, encara que finalment s'ha optat per una alternativa "conceptual" que presenta com a "columna vertebral" una gran barcassa, ha explicat.

Manuel Galduf ha ressaltat que Palau va ser "patriarca de la generació de grans mestres" i ha recordat que, tan sol 18 anys més jove que Ravel, va estar influït per l'escola francesa. En el seu treball va tenir gran importància, ha apuntat, la veu humana "amb cors bellíssims", així com un "folklore imaginari".
 
next