ACN / Premià de Dalt.
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 23 de setembre de 1930) ha mort aquest dilluns als 83 anys, segons han confirmat fonts d’Òmnium Cultural. Manent, que va destacar en el camp de la narrativa, l’assaig i la història, va rebre el 2011 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Fill del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), que també va rebre aquest guardó el 1985, Manent va ser guardonat per la “maduresa literària i historiogràfica, el compromís i l’activisme cultural amb Catalunya”. Activista contra el franquisme, altres fets destacats de l’escriptor van ser la col·laboració en la fundació de la revista ‘Serra d’Or’. També va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya.
De jove va militar en el moviment universitari catalanista, va ser redactor de la revista cultural clandestina i universitària ‘Curial’ i el 1949 va participar en la publicació d’una ‘Antologia Poètica Universitària’, una evidència de l’inici de resistència cultural.
Inicialment, Manent va conrear la poesia, influenciat pel seu pare, però prompte es va sentir cridat per la crítica literària, la història de la cultura i el memorialisme, treball del que estava més orgullós. Es va llicenciar en Dret i Filologia Catalana i va intervenir activament en la resistència contra el franquisme.
Va ser un dels fundadors de la revista ‘Serra d’Or’ i, juntament amb Josep Benet, un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de Director General de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d’Història Contemporània, també president de la Fundació Salvador Vives Casajuana i, des de la seua fundació al 1980 i fins al 2010, va presidir la Societat d’Onomàstica. Al llarg de la seua trajectòria, Manent va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita, especialment Serra d’Or, l’Avui, La Vanguardia i nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal.
Poc amant dels “ploramiques, els Jeremies i els que sempre tenen els mocadors als ulls” Manent estava convençut que, en matèria cultural i lingüística, el país estava “millor que mai”, tal com va dir quan li van entregar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En una entrevista que li feia poc abans l’ACN, Albert Manent afirmava que “la independència ha de ser un procés llarg i amb una majoria social”.
