El sindicat STEPV ha fet una crida als centres educatius a rebel·lar-se contra la Conselleria d’Educació, “a aplicar mesures per a esquivar la llei i a continuar impartint programes en valencià encara que els ho prohibisca l’administració”.
En el mateix comunicat de premsa, STEPV assenyala, com a motiu que justifica l’adopció d’aquesta mesura, “perquè ja s’han traspassat moltes línies roges i perquè el nostre alumnat no es mereix patir les polítiques liquidadores del tresor lingüístic del nostre poble”.A més, el sindicat anima a tota la societat del País Valencià a participar en la pròxima manifestació el proper 10 de maig, en rebuig a les retallades en educació, contra la LOMQE i a favor de l’ensenyament en valencià.
En la nota del sindicat, es denuncia que la Consellera d’Educació, María José Català, va realitzar ahir unes declaracions a Castelló “on justificava la supressió de línies en valencià per a equilibrar l’oferta en valencià i castellà”, ja que segons la conselleria, “el castellà està marginat a Castelló”. A més, segons recorda el mateix sindicat, Català argumenta que la LOMQE obliga a prioritzar els drets dels pares i mares que volen ensenyament en castellà.
Cinc arguments contra les “mentides” de Català
Per al Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià, aquests arguments falsegen la realitat de forma interessada, per cinc motius, a saber:
Primer punt. La regulació que fa la LOMQE de les llengües cooficials (disposició addicional 38) està pensada per a destruir models d’immersió lingüística com els de Catalunya, però hauria de tindre poca incidència en el model de programes lingüístics del País Valencià.
El que diu la llei és que es poden implantar sistemes lingüístics sempre i quan es determine “la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes”. Recordem que el decret de plurilingüisme de la Conselleria d’Educació estableix l’ús vehicular de les llengües cooficials amb unes determinades proporcions, que imaginem que són les raonables per a la Conselleria.
Punt 2. També diu la LOMQE que es podran establir “sistemes en els quals les assignatures no lingüístiques s’impartisquen exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que existisca oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en què s’use com a llengua vehicular cada una de les llengües cooficials”.
Com dèiem, aquest no és el cas del País Valencià, en què els programes plurilingües, tant en castellà com en valencià, inclouen una matèria en l’altra llengua cooficial que no és la base del programa. Però, a més, Castelló té suficient oferta de programes lingüístics en castellà per als pares i mares que ho preferisquen. I si no, que l’administració els pague l’ensenyament en castellà a centres privats, com regula la LOMQE.
Tercer punt. La LOMQE diu que “en acabar l’educació bàsica, tot l’alumnat haurà de comprendre i expressar-se, de forma oral i per escrit, en la llengua castellana i, si s’escau, en la llengua cooficial corresponent”.
Tots els informes i estudis de què disposem, inclosos els de la Conselleria d’Educació, diuen que els programes òptims per aconseguir aquest objectiu són els programes d’ensenyament en valencià, que ara la consellera pretén suprimir malgrat la demanda de les famílies.
Punt 4. La LOMQE introdueix un nou principi en l’article 1: “La llibertat d’ensenyament, que reconega el dret dels pares i mares i tutors legals a elegir el tipus d’educació i el centre per als seus fills”.
Aquest principi sembla que només és possible quan es tracta de l’elecció d’educació religiosa i dels centres concertats, però no serveix per a l’ensenyament en valencià i a centres públics.
Punt 5é. En l’informe sobre la situació del valencià en l’ensenyament que va realitzar STEPV en 2011, s’indicava que l’ensenyament en valencià a les comarques del nord és d’un 61%, mentre que en castellà és del 39%.
Efectivament, Castelló és l’únic territori del País Valencià on la majoria de l’ensenyament és en valencià. I ho és per la voluntat dels centres i de les famílies, malgrat els entrebancs constants del govern valencià. En el mateix informe indicàvem que la situació a València i Alacant, és a la inversa. A València només hi ha un 30% d’ensenyament en valencià i a Alacant, encara menys, un 17%. Per què no es té en compte aquesta situació per a “equilibrar” l’ensenyament en valencià en aquests territoris?
Finalment, STEPV assegura que el govern valencià de Fabra “aplica la llei a la seua conveniència”, perquè ha estat “menystenint” la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) durant tot el mandat del PP, perquè fa una “lectura restrictiva i interessada de la LOMQE”, perquè “atén la voluntat de les famílies quan li interessa ideològicament (encara que siguen una minoria insignificant, com és el cas del Pare Català de Benimaclet), però no atén mai la majoria de la comunitat educativa” quan reclama un ensenyament públic, de qualitat i en valencià.
