Daniel Mundet: 'Amb la independència cap ciutadà ha de perdre drets lingüístics'

El programa Estira la llengua! de RNA entrevista a Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua

RNA / Andorra
 

 El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però que alhora pateix una manca inexplicable de reconeixement oficial i jurídic i experimenta una ofensiva sense precedents per part d’institucions com el govern de l’Estat i diversos governs autonòmics. Aquesta és la descripció de la conjuntura que viu el nostre idioma segons la Plataforma per la Llengua a l’InformeCAT 2014.
 
El director de l’entitat, Daniel Mundet, explica que durant l’any passat s’han registrat tretze vexacions per part de funcionaris públics de l’Estat espanyol a territoris on el català és oficial. Considera que “hi ha molts funcionaris estatals –policies nacionals, jutges...- que veuen que hi ha gent que parla català com un caprici i que ho veuen com una cosa de segona; no situen al mateix nivell la gent que s’expressa en català que la gent que s’expressa en castellà”. Amb això, recalca que, dins de l’Estat, tothom té el dret d’adreçar-se en català a les institucions públiques a Catalunya, el País Valencià i a les Illes Balears i, en aquest sentit, afirma que “els funcionaris haurien d’estar al servei de la gent a la qual serveixen i no al revés” i que “això és una dinàmica que no es vol capgirar i ja hi ha una certa acceptació per part dels organismes estatals on treballen aquests funcionaris”.
 
Una qüestió d’estat

Per Mundet, la llengua i la cultura són la clau de volta per tenir una societat cohesionada i per això no entén per què aquests afers, en la conjuntura política actual de Catalunya, “queden relegats a un segon pla”. En canvi, subratlla que l’Estat espanyol persegueix la llengua amb la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, que impedeix la immersió lingüística, o fent cas omís de tots els gestos que atempten contra la unitat del català. Veient això, afirma que “hi ha tota una sèrie d’estratègies clarament articulades que van en contra de la llengua perquè saben que anant per aquí serà la manera més ràpida per diluir la identitat catalana”. Per això, creu que en tota negociació entre Barcelona i Madrid hi hauria de ser present la qüestió lingüística i reivindica la normalització plena del català perquè esdevingui “igual que qualsevol altra llengua de la Unió Europea”, perquè ara mateix queda desprotegit per les directives comunitàries.
 
Les llengües oficials de la república catalana

Daniel Mundet opina que la independència de Catalunya seria la solució al greuge legal que pateix la nostra llengua, almenys en aquest territori concret, perquè “per primer cop la llengua catalana tingués un Estat al darrere i no un Estat en contra”. Això considera que “seria un pas històric”. Però també té molt clar que s’hauria d’implantar “una proposta validada democràticament pel parlament de la propera república catalana que hauria de garantir que cap ciutadà perdés drets per raó de la llengua que parla”. La Plataforma per la Llengua actualment estudia en què hauria de consistir aquest model pensant en tots els àmbits, des de l’educació fins a la justícia, passant per totes les parts de l’administració pública i què suposaria a efectes pràctics.
 
La pregunta del milió sempre és si el castellà hauria de ser oficial a la Catalunya independent. El director de la plataforma respon: “No sé si oficial hauria de ser la paraula, perquè quan diem oficialitat hi han moltes connotacions”. Considera que els termes s’han d’analitzar profundament perquè, hui, als seus ulls, el sistema de cooficialitats fa que hi haja una llengua com el castellà “que té tota una estructura jurídica al darrere que li dóna suport” i llengües com el català “que es troben en una posició de segona i en molts àmbits l’Estat li va en contra”. En tot cas, amb l’InformeCAT sobre la taula, Daniel Mundet afirma que la llengua catalana té “un Estat que va a la contra i que el que necessita la llengua és tenir una estructura i un reconeixement oficial d’Estat que li permeti avançar i si l’Estat espanyol no ho permet, l’única sortida acaba sent disposar d’un Estat propi”.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat