El seu últim disc T’estimo tant. Sonets de Shakespeare realitza tot un recorregut a través de la mirada a la passió amorosa, carnal i espiritual de l’autor anglosaxó que alguns consideren el dramaturg més important de tots els temps. Gràcies a les traduccions del català Txema Martínez, que ha sigut guardonat per aquestes magnífiques traduccions, podem veure al Shakespeare més emocional a través de les interpretacions del cantautor Rafa Xambó.
El nou espectacle de Rafa Xambó ens presenta un cantant sòlid i inspirat que, de la mà dels versos del gran poeta universal, ofereix unes cançons insòlites en el panorama cultural actual.
William Shakespeare va escriure un bon grapat dels millors sonets d’amor -154- que s’han escrit mai. I ja fa més de quatre-cents anys. Els primers 126 a un jove amic/amant i la resta a la misteriosa Dark Lady. Fins i tot en aquesta ambigüitat sexual o bisexualitat el gran Will és un clàssic antic o ben modern, a l’estil androgin d’alguns dels grans artistes del segle XX. Sonets d’amor i de mort. De sexe i desesperació. Del pas del temps inexorable i la traïció. Del gaudi de la carn i el goig dels dies…
Cançons d’amor, sí, però ben lluny de la carrincloneria a què ens ha acostumat la moda musical per a adolescents. Xambó canta l’amor adult que coneix les delícies de la carn, l’horror i les angoixes de la pèrdua, les paradoxes de la luxúria i els camins del vici i les falsedats, un amor homosexual, hetero i bisexual , sense els prejudicis de la indústria de l’entreteniment de masses, un passeig per les diverses formes de l’experiència amorosa que ens commou i ens mou al coneixement i a la il·luminació com només sap i pot fer la bona poesia.
Dotze mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual que es fan vives i corprenen l’oient en la versió catalana de Txema Martínez, el poeta de Lleida que, amb la seua traducció, ens ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial. No endebades, el llibre de Txema Martínez que recull tots els sonets de Shakespeare, editat per Eumo Editorial (2010), va rebre el premi Jordi Domènech de traducció de poesia (Grup 62).
El format de l’espectacle, piano -Salva Vázquez-, violoncel- Matthieu Saglio- i veu i guitarra -Rafa Xambó-, contribueix a fer de l’experiència de l’escolta una vivència intensa que combina el bo i millor del format de trio clàssic amb els accents del jazz i el rerefons de la cançó popular contemporània. La ductilitat del piano i la intensitat lírica del violoncel s’alien amb la veu i guitarra de Rafa Xambó per fer-nos sentir una experiència inoblidable.
