La cinta -de Temps Difícils Films i que ha comptat amb al col·laboració de CulturArts IVAC- va ser projectada en pantalla gran a La Filmoteca de València.
La pel·lícula recorda com entre els anys 1969 i 1975, aproximadament, un grapat de joves aficionats al cinema, entre ells Pedro Uris i el mateix Antonio Llorens, van rodar un important nombre de curtmetratges, migmetatge i llargmetratges en súper 8, single 8 i 16 mm. definits com a cinema independent o alternatiu, encara que l’única cosa certa és que es tractava d’un cinema completament il·legal o alegal donades les condicions del context franquista.
El títol Un jardí en la memòria és “una metàfora del cinema, que ho és per antonomàsia”, al mateix temps que un record evocador al paisatge que hui ja no existeix i que va quedar registrat en cel·luloide de pas estret, ha explicat el realitzador.
Així, a més de recrear l’ambient cultural del moment, la pel·lícula -en la qual s’ha combinat el treball de rodatge amb el de cerca en arxius- mostra “imatges sorprenents” d’edificis i paratges d’una València que ja no existeix, ha agregat el director.
