El secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha declarat a Alacant dimecres, 16 d’abril, que el RDL 20/2012 (Decret Rajoy, que va establir la supressió de la paga extra de desembre de 2012, entre altres coses) està vigent i que les administracions no poden pagar la paga extra amb caràcter general. És més, ha amenaçat a les que ho decidisquen amb un recurs per part de l’advocacia de l’Estat.
El conseller Moragues i el President Fabra, si es pleguen a les exigències del Govern Rajoy i no es plantegen pagar amb caràcter general la paga extra, es quedaran en una posició políticament i jurídica insostenible. Els jutjats i tribunals estan dictant sentències que unànimement obliguen les administracions a pagar 44 dies de la paga extra al personal funcionari i 14 dies al personal laboral.
Per tant, Beteta ha aclarit la via de reclamació de la paga extra: descarta la via pactista i el pagament generalitzat i només deixa una eixida: la presentació de reclamacions com les que recomana Intersindical Valenciana.
Per això, Intersindical apel·la a la dignitat de Fabra, de Moragues i de la resta del Consell i els demana que desafien les ordres del Govern central i s’atrevisquen a pactar amb els sindicats representants del personal al servei de la Generalitat el reconeixement del deute i un calendari de pagament. Una altra postura els farà còmplices de l’absurda postura de Beteta.
En el cas de la Generalitat, ara mateix les sentències afecten directament unes 2.500 persones, però aquestes sentències donen peu a la seua extensió a la resta del personal públic. Els jutges ja han avisat la Generalitat que insistir en denegar un dret ja declarat judicialment només pot conduir que comencen a establir costes.
Com a conseqüència dels recursos coordinats per Intersindical, unes 800 persones podran reclamar d’ací a 2 mesos l’execució de sentència als jutjats que les han dictat. En eixe cas, no solament la Generalitat haurà de pagar, sinó que haurà de suportar costes judicials. A més, la presentació de vora 120.000 reclamacions d’extensió de sentència suposarà el col·lapse dels jutjats contenciosos, sense que hi haja cap necessitat que això siga així.
Cal recordar que les costes en els procediments contenciosos estan al voltant dels 400 euros per cas, mentre que l’import mitjà del que hauria de pagar la Generalitat per persona funcionària està al voltant dels 300 euros, per la qual cosa pagar ordenadament i de forma pactada costaria a la Generalitat la meitat que pagar després del procediment judicial.
Davant aquesta postura, Intersindical estudiarà jurídicament la possibilitat de reclamar els imports de les costes i dels interessos als membres del Consell i del Govern de l’Estat, començant per Antonio Beteta, no a la institució de la Generalitat Valenciana.
