ACN / Barcelona.
A les tesis que als darrers anys han plantejat la catalanitat de personatges històrics rellevants com Cristòfol Colom o Miguel de Cervantes se n’hi suma ara una altra, igualment desconcertant.
En aquest cas és el filòsof i teòleg holandès Erasme de Rotterdam qui, segons l’historiador Pep Mayoles, podria tenir orígens catalans. Al seu llibre ‘Erasme i la construcció catalana d’Espanya’ (Llibres de l’Índex), Mayoles “explora la tesi” de la catalanitat de l’humanista, a qui identifica com el segon descendent de Cristòfol Colom, Ferran Colom.
Segons aquesta tesi, Erasme és el nom fals que hauria adoptat Colom per salvar-se de la Inquisició espanyola i poder publicar la seua obra ací i a l’estranger.
Així doncs, Pep Mayoles sosté que Erasme de Rotterdam era el pseudònim d’un personatge català, i no d’un qualsevol. La seua hipòtesi és que qui es va amagar darrere aquest nom (“que algunes de les biografies clàssiques -de l’humanista- ja diuen que era inventat”, apunta) va ser Ferran Colom.
“El fill de la veritable dona del descobridor, la portuguesa Felipa d’Avis, filla del duc de Coïmbra, el primer humanista de Portugal” i no de la pagesa cordovesa Beatriz Enríquez de Arana, com sosté el relat actual dels fets.
Mayoles considera que Colom era un “príncep de l’Humanisme, com Erasme”, algú que va entrar al clergat i va intentar promoure des de dins una reforma de l’església. Però amb l’adveniment de la Santa Inquisició, i per evitar ser-ne víctima, va prendre un nom estranger, Erasme de Rotterdam, per “intentar incidir en la societat”.
