La marxa, convocada per Acció Cultural del País Valencià al costat d’entitats com les Plataformes en Defensa de la Llei de la Dependència, la Plataforma per l’Ensenyament Públic, la Cimera Social, Salvem el Cabanyal, Ca Revolta i Societat Coral El Micalet, ha partit sobre les 18.00 hores des de la plaça de Sant Agustí amb el lema ‘Recuperem el país! Salvem els persones! El País Valencià necessita un canvi’, per a discórrer pel carrer de Sant Vicent i la plaça de la Reina fins a arribar enfront del Palau de la Generalitat.
En un ambient clarament festiu, els participants en la marxa han exhibit nombroses banderes quadribarrades i estelades, amb la música de L’estaca de Lluís Llach, tocada per una de les bandes de dolçaina i tabalet allà presents.
El coordinador de ACPV, Toni Gisbert, ha explicat que enguany la marxa pretén denunciar “les polítiques contra la llengua, contra la cultura i contra el territori”, així com “la censura de TV3, el tancament de RTVV, les agressions al Cabanyal i al Xúquer” i altres polítiques “antisocials” com “la negació a les ajudes dels discapacitats i dependents”.
Així, ha asseverat que el Consell “està governant contra la majoria dels valencians”, per la qual cosa “és necessari un canvi” que, al seu judici, “és possible”. “Nosaltres estem treballant per a fer-ho possible”, ha agregat Gisbert, qui ha defensat la necessitat d’aconseguir eixa “majoria social” a favor d’un Govern “que recupere TV3, que recupere RTVV, que defense l’ensenyament en valencià, que defense el Xúquer, que defense un finançament just i unes polítiques socials a favor de la gent que està passant-ho malament”.
El responsable d’Acció Cultural ha assegurat que “hui és un dia de preocupació i de denúncia d’eixe Govern que governa contra la majoria dels valencians, que no escolta, però al mateix temps és un dia d’esperança perquè és un dia en el qual comença el canvi”.
Aposta de futur
En el manifest, titulat ‘Recuperem el país, salvem les persones’, els convocants recorden que amb la celebració del 25 d’abril es renova cada any la voluntat de “traure endavant un projecte col·lectiu de país respectuós amb la seua llengua i la seua cultura i al servei de les persones”.
“Hui no fem un exercici de nostàlgia, sinó una aposta de futur. El record de la nostra història ens ajuda a tenir més clar el país que volem”, indica.
Al seu judici, el País Valencià viu un moment “determinant” per a aconseguir un “futur d’il·lusió” després de patir les conseqüències polítiques “dels hereus dels qui van guanyar a Almansa”, entre elles “una llengua i una cultura perseguides, drets socials retallats fins a provocar el patiment de milers de famílies, pressupostos insolidaris amb les persones més empobrides i un territori explotat que deixa una trista herència als nostres fills”.
“Les persones que estimem la llengua i el territori, que vivim del nostre treball, que volem un ensenyament, una sanitat i uns serveis socials públics i dignes, que hem lluitat per aconseguir uns drets socials que ens volen robar, ara podem mirar amb il·lusió el futur”, conclou el manifest.
