Amb la ressaca de Sant Jordi, el mateix 24 d’abril alçava la persiana la 49a Fira del llibre de València, que s’allargarà fins al 4 de maig. És tot un aparador del món editorial en general però, en especial, del sector editor valencià i en valencià. El secretari tècnic de l’Associació d’Editors del País Valencià, Manel Romero, ha explicat al programa ‘Estira la llengua!’, de Ràdio Nacional d’Andorra, que des de l’entitat vehiculen la presència de quaranta editorials que publiquen majoritàriament en valencià a la Fira en un envelat de 150 metres quadrats. Això, sense comptar totes les editorials que tenen presència a l’esdeveniment de forma individualitzada com Bromera, 3i4 o Onada, que treballen “fonamentalment en valencià”. A part d’això, explica que “és tradició que més de 100 escriptors en valencià participen en la Fira” i la seva presència es concentra, sobretot, els caps de setmana. Els previstos per a enguany són de la talla de Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Manuel Baixauli, Xavi Aliaga o Silvestre Vilaplana.
Però tot i la quantitat abundant de lectors que aquests dies passen pel recinte firal, al parc de Vivers, al costat del llit del Túria, Romero parla clar: “No podem dir que ens funciona molt bé. El llibre en general està en una crisi important i el llibre en valencià al País Valencià també es veu afectat per aquesta situació de crisi”. I aquí s’hi afegeix l’etapa del canvi de paradigma, amb l’entrada d’un nou model de negoci al voltant del llibre digital. Però en canvi, “pel que fa al llibre infantil i sobretot el mercat escolar, el llibre en valencià gaudeix d’una boníssima salut, amb moltes editorials i una oferta molt rica”. Llavors, queda clar que el problema el tenim entre el públic adult: “Podem dir que en els últims trenta anys hem escolaritzat la llengua, però no hem estat capaços de generar un públic massiu de lectors adults en valencià” i reclama accions per resoldre-ho “potser no dedicant tants esforços a la promoció de la lectura infantil, o sí, però afegint-ne molts més a la lectura d’adults, que és on tenim mancances de lectors”.
El secretari tècnic de l’Associació és molt prudent a l’hora de buscar el responsable de la situació, però sentencia: “És cert que mai no hem tingut tot el suport i totes les accions que demanàvem de l’Administració, és cert que amb la crisi i les retallades pressupostàries tot el que es feia s’ha vist molt afectat, però a les administracions, per molt que facen, sempre se’ls pot demanar més”.
“MÉS DE MIL XIQUETS AL DIA”
L’organització de la Fira del llibre de València segueix al peu de la lletra les instruccions de l’Associació d’Editors del País Valencià. La directora de la Fira, Gloria Mañas, situa la proporció d’activitats infantils al 20% sobre un total de 270. Diu que cada matí n’hi ha unes quinze entre tallers d’animació lectora, teatre i música i fa un mes es van comunicar a les escoles. “Els facilitem la possibilitat que sol·liciten la participació de grups escolars i concerten visita”, explica Mañas, que assegura que “els dies que són lectius, al llarg del matí passen més de mil xiquets per la Fira amb els distints tallers que tenim programats”. I per si fos poc, “pràcticament tots els autors i escriptors de literatura infantil passen per la Fira per a fer activitats de contacontes, encontres amb autors, tallers d’il·lustració, tallers de creació de punts de lectura…”.
És ben bé que a la Fira del llibre de València, tot i que la gran majoria de les activitats estan pensades per a adults, els més menuts hi tenen un paper destacat, segons Gloria Mañas: “Procurem cuidar els més menuts perquè entenem que són els futurs lectors”. De fet, l’obertura de la Fira es va fer amb un espectacle d’animació lectora i un taller de lectura enfocats als més petits. I va ser un bon començament: “Estem molt il·lusionats perquè el primer dia tinguérem molt bona acollida, molta presència de lectors”.
